Gestionar els simbolismes

“L’1-O ha acabat convertint-se en un simbolisme que cadascú ha capgirat com li ha convingut. Fins a debilitar-lo com a patrimoni”

No hi ha indicis reals que apuntin que aquesta legislatura que ha d’arrencar en qüestió de dies o setmanes hagi de culminar amb la independència de Catalunya. Ni que deixi Catalunya a les portes d’aconseguir-ho, ni que els polítics escollits el 14F se’n surtin amb Madrid en el curt termini. Començarà una legislatura que amb sort serà de transició. Amb un autogovern minat i en guàrdia permanent que haurà de gestionar com pugui una crisi sanitària i econòmica amb efectes de llarg recorregut. I pactar una legislatura així no és senzill. ERC, Junts i la CUP comparteixen horitzó, això és indiscutible, però cap dels tres partits té el mapa que condueix a l’illa del tresor i simplement aposta per un camí diferent davant de la cruïlla. Acordar el camí possible i les estratègies per superar els paranys que vagin trobant és la clau, bo i sabent que ningú no sap quan arribarem a l’illa del tresor no sota quin lideratge ho farem. Això sí, el camí és irreversible i s’hi arribarà.

Sigui com sigui, arrencarà una legislatura en què la Generalitat serà una eina conjuntural per governar per als catalans, no pas per aconseguir la independència, i on el Parlament haurà de ser un espai de confrontació de legitimitats democràtiques amb l’Estat. S’ha de poder parlar de tot sense por a la repressió. I si arriba, entomar-la i no recular. Una resolució reprovant el rei és només simbòlica i no produeix efectes immediats en l’assoliment de la independència ni fa la corona espanyola menys corrupta. Cert. Però tan cert com que no reprovar-lo si la majoria de la cambra ho vol és menystenir la sobirania del Parlament i tirar-se pedres sobre la pròpia teulada. El simbolisme també és sobirania. Però el simbolisme no s’ha de convertir en una esquerda més de la unitat independentista ja molt debilitada pels egos i els interessos partidistes de qui manega els fils dels partits.

Les negociacions entre l’independentisme institucional provoquen cansament i desil·lusió entre una ciutadania que no comprèn per què no s’ha materialitzat ja un resultat tan evident a les urnes. Però és que entre el carrer i els despatxos hi torna a haver una gran distància. Una distància que es va trencar màgicament l’1-O i que cal tornar a trencar per avançar. I justament, l’1-O, que va ser una gran victòria de país davant d’un Estat poderós, també ha acabat convertint-se en un simbolisme que cadascú ha capgirat com li ha convingut. Fins a debilitar-lo com a patrimoni.

Comentaris

    Espectador 10/04/2021 10:00 pm
    Toni Soler es una arma de destrucció massiva de Catalunya.
    Narcís 10/04/2021 6:55 pm
    Si un català n' és d' allò més civilitzat així humà fora mida si no humanitari .. i el botxí animal de vessar sang ( si pot i sinó sortir amb la cua entre cames ) . . . com fer-li front ? PD : n' és obvi que amb raonament i proves així com màxim suport de tota la població de mil i una maneres efecte de la iniciativa dels seus polítics i mateix suport de la UE !
    Bot 10/04/2021 10:28 am
    El deep state controla catalunya des de fa 500 anys per destruir-la
      expat 10/04/2021 10:12 pm
      Sort doncs que no s han ensortit en 500 anys, pot ser son molt rucs o el que pensen com tu no son prou llestos.... Pot ser totes dues
    Luisnomeacuerdo 09/04/2021 11:57 pm
    Pobrecitos borreguetes grocñordos vivos de los días señalados en vuestro imaginario fascista. Teneis que asumir el duelo y volver a la realidad desde la repugblica de tractoria.
      Ramon 10/04/2021 2:28 pm
      El Rufián cada dia més desbocat.
    Ramon 09/04/2021 11:01 pm
    Toni Soler és un agent del 155. Com tot ERC, de fet.
    18
    13
    Respon
    Espectador 09/04/2021 9:14 pm
    Catalunya sempre ha viscut de simbolismes ,i de les teoríes mes absurdes per explicar fonamentalment la falta de "collons" que es imprescidndible tenir per aconseguir la independència,
    57
    20
    Respon

Nou comentari