La pandèmia ha deixat al descobert les misèries competencials i financeres de l’autonomia catalana. Tenallada per Madrid i amb la caixa escurada justament pel drenatge madrileny que pateixen històricament les finances catalanes, però també desgastada per la repressió de l’Estat contra l’independentisme, i de retruc, contra tots els catalans. S’arribarà a la campanya electoral del 14F amb una crisi econòmica i social probablement més sagnant que la del 2008, on qui patirà més no serà la banca, sinó els sectors més dèbils de la societat: els treballadors i petits autònoms i empresaris. Tot plegat, amb un sistema sanitari i de protecció social pràcticament a l’UCI. L’administració catalana ho haurà fet millor o pitjor, això és veurà més a mig termini que no pas ara, però el cert és que mani qui mani, la següent legislatura tindrà com a prioritat, ho vulgui o no, la gestió dels danys.
Inevitablement, l’eix esquerra-dreta torna a ser prioritari. Si el 21-D l’eix nacional era l’única clau, ja amb presos polítics, exiliats i violència policial, judicial i política per part de l’Estat, en aquestes urnes, les receptes i solucions que es proposin per atendre les necessitats més quotidianes dels catalans, seran ineludibles. I aquí és on l’unionisme i els Comuns miraran de furgar perquè l’independentisme arribi com més dividit millor als comicis. L’eix esquerra-dreta és la gran esquerda per on els rivals de l’independentisme intentaran fer sang.
Per això JxCAT, ERC i la CUP haurien de pactar no només un nou full de ruta nacional compartit–què faran si se supera el 50%, o si no s’hi arriba-, sinó també un pla de xoc social i econòmic que reculli uns mínims comuns que garanteixin que el nou Govern faci tot el que estigui a les seves mans per parar el cop de la pandèmia. I sobretot, que no impliqui la renúncia absoluta al model social de cap dels tres partits. Curiosament, a la CUP se li demana sempre que renunciï a tot en nom de l’estabilitat independentista donant per fet que el model econòmic i social dominant és el més vàlid.
Els Comuns ja fa dies que miren de conduir el debat al terreny exclusivament social. Donen per mort el procés i intenten que Catalunya torni a l’any 2003, on la sobirania no existia i on ells governaven amb el PSC i ERC. Els republicans són clars: “Albiach menteix” quan assegura que els republicans no descarten “en privat” aquest escenari que fa retrocedir disset anys. Però la batalla per esquerdar l’independentisme per l’eix social ja ha començat
