La consellera de Salut, Alba Vergés, ha sorprès aquest dilluns amb una molt bona notícia i és que finalment el Govern deixarà d’estar cometent la irregularitat que suposava mantenir vigent el contracte amb la filial de Ferrovial Ferroser per participar en el rastreig de la Covid-19 des del juny passat. Irregularitat perquè el Parlament havia determinat que calia posar-hi fi de forma “immediata”. I irregularitat flagrant perquè fins i tot el partit de la consellera i el dels seus socis en el Govern n’havien renegat. Per tant, ja n’hi havia prou de dir una cosa i fer la contrària, aquella caractetística tradició tan arrelada des de fa un temps en alguns àmbits del poder a Catalunya, que es pot descriure com una mena de síndrome: la del doctor Jeckyll i Mr Hyde.
Ara bé, tot i que és una bona notícia l’afer continua tenint algunes arestes pel que fa a la transparència. No es pot oblidar que és un contracte públic i per tant tot el que fa referència al mateix hauria d’estar subjecte a la Llei de Transparència. Tot i així, el portal de la Generalitat que recull la documentació sobre els contractes públics no exhibeix (per què?) aquest controvertit contracte en el qual hi hauria la clàusula tercera que ha permès desempallegar-se ara de Ferrovial. El bye bye al contracte —sembla ser que sense haver d’indemnitzar ningú— busca enterrar la polèmica, que s’hauria pogut convertir en un molest gra al cul durant la campanya electoral pel 14-F.
La finalització del contracte, però, no resol els dubtes que planen sobre el grau de compliment dels objectius per part d’aquesta empresa de l’Íbex, que s’embutxaca els milions sense retre comptes. A hores d’ara, no hi ha cap mena d’exposició pública seriosa dels resultats. Cal confiar doncs en la paraula del secretari general de Salut, Marc Ramentol, que va invertir dos minuts de roda de premsa per fer un balanç positiu de la tasca, “necessària pel país”, que ha fet Ferroser. Segons ell, el que ha fet aquesta empresa “ha servit per contenir la pandèmia a Catalunya”. Hem de tenir fe en el Govern i esperem que hagi estat així, tal i com ens l’expliquen: una feina impol·luta i irreprotxable. Potser els problemes que alguns treballadors van denunciar que es produïen —i que els van tenir temps paralitzats— són només invents i falòrnies a les quals no s’hauria de prestar ni la més mínima atenció. Potser el temps que aquests gestors no van poder treballar perquè el sistema no funcionava era un temps que el país no necessitava invertir-lo en fer el seguiment correcte dels contactes en moments clau de la pandèmia.
Sigui com sigui, almenys hauríem de poder confiar en les bones pràtciques del Govern i que faci el favor de penjar el contracte allà on ja a hores d’ara hauria d’estar públicament exposat. Si no ho fa, sumarà punts perquè en seguim desconfiant.
