Dissortadament aquest dissabte a la tarda ens ha deixat Joan Badia. Molts el recordaran com l’alcalde entranyable i valent que va plantar cara a la Guàrdia Civil el Primer d’Octubre. El van empentar a Callús fins tirar-lo a terra. Però lluny d’arronsar-se, la seva dignitat no ho hauria permès, encara va fer créixer més la seva llegenda.
Era un extraordinari amant de la nostra llengua. Un defensor pacífic però contundent de les llibertats, de la cultura i de la igualtat. Era un republicà en tot el seu concepte. Un republicà de debò. Nascut el 1951, va dedicar tota la seva vida a la seva gran passió, l’ensenyament. Ja fos com a gran innovador en l’ensenyament, com a fundador d’editorials o dirigint un institut, tenia aquella visió serena i convincent que el país el fan les persones.
En Badia va decidir, un cop jubilat, fer d’alcalde de Callús. Va ser el cap de llista d’ERC. Va ser un afegitó d’honor a una vida de servei públic, recompensadíssim pels seus electors. Treballava des de la discreció, la constància, la gosadia i un esperit insadollable de justícia social. Treballava per la independència, no feia falta que en parlés. Voldria viure en una república pensada per gent com Joan Badia. Gràcies, Joan. Descansa en pau.
115 
79 
