El fet que Joan Carles de Borbó torni al seu regne disposat a menjar bé, obrir unes ampolles i passejar-se amb veler amb els seus amics és un missatge polític fort, no pas una anècdota frívola. El rei emèrit vol simbolitzar el poder absolut i, sobretot, el dret a la corrupció del vèrtex d’un Estat que ha estat treballant activament per assegurar-li una impunitat de quaranta anys i, conseqüentment, projectar-la -indemne- cap al futur. Una actitud que excita els instints de la dreta espanyola, fascinada per una institució opaca i inaccessible a la voluntat democràtica i els controls judicials.
Les vacances marineres de Sanxenxo són la demostració pública de què l’Estat espanyol no es pot reformar i, alhora, de què no hi ha cap via pacífica per fer evolucionar en un sentit democràtic el règim del 78. L’única diferència és que, a hores d’ara, el desvergonyiment és de tal nivell que fins i tot un partit tan habituat al cinisme com el PSOE comença a sentir-se incomodat. Les riallades de Sanxenxo ressonaran en els timpans de la societat espanyola.
En definitiva, l’excursió en veler subratlla la vigència del dret de caixa dels borbons espanyols. I el vell axioma de què el poder i els diners no es reparteixen.
14 
2 
