ERC, Junts i la CUP han salvat els mobles de l’independentisme in extremis. Han estat a punt de llançar pel precipici tota una generació, la de l’1-O, de néts a avis, i ara arrenca una legislatura amb un bipartit a Palau i un tripartit a la Mesa del Parlament que haurà de seguir afrontant la repressió d’un Estat autoritari i alhora donar resposta a una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents. L’executiu que liderarà Pere Aragonès serà el d’una autonomia escanyada i a la defensiva, però compromesa amb els valors del republicanisme, una visió concreta dels drets civils, polítics i socials dels ciutadans que dista molt de la que ofereix Espanya i de la que obliga a oferir des de les autonomies sotmeses al seu règim. Un republicanisme, per cert, que els Comuns han repudiat aliant-se sense matisos amb el bloc monàrquic.
Ara bé, no hi ha un horitzó nacional traçat més enllà de la necessària i pobre gestió autonòmica. L’acord entre les forces independentistes és, de fet, una treva per a Madrid. El PSOE i Podemos tindran dos anys per marejar la perdiu, amb sort, per vendre els indults o una reforma del codi penal si els seus estadistes consideren que no seran penalitzats a les urnes. Però en cap cas hi haurà negociació sobre l’autodeterminació. Això ho sap tothom, especialment ERC, que és qui ha apuntalat el PSOE els darrers anys sense rebre més res a canvi que repressió. Però Junts, i també la CUP, que hi va renunciar abans que els junters sumant-se a l’aposta republicana pel diàleg amb l’Estat, sap que la confrontació tampoc no portaria a la independència en dos anys.
Arrenca una legislatura en què els socis tenen dos anys per acordar un full de ruta conjunt que encara existeix, una estratègia veritablement unitària i guanyadora –com la que va portar a l’1-O però no a la seva gestió posterior- per quan s’hagi esgotat el crèdit concedit a Madrid. El votant independentista s’ha empassat aquesta treva pel bé de la unitat, però el 2023 hauran passat sis anys del referèndum. Aleshores, el carrer difícilment voldrà esperar més. O baixarà del carro o hi haurà un esclat social. ERC, Junts i la CUP han donat la seva paraula: el 2023, a tot estirar, si no hi ha una sortida acordada per exercir l’autodeterminació l’independentisme haurà de fer el pas o deixar-se matar.
16 
24 
