Convèncer –i no vèncer- la CUP

“No es pot pressionar la CUP acusant-la de malbaratar una majoria si no vota el que li manen els grans. La pressió pot acabar en bloqueig, i amb raó”

Les urnes han estat clares: la majoria parlamentària més àmplia de la història i més del 50% dels vots independentistes. Però cap partit independentista no té l’hegemonia, ni previsiblement, la tindrà mai. L’independentisme polític és tan transversal com ho és el carrer. Però el fil conductor hi és i, aquesta vegada, no es pot malbaratar més amb pugnes i guerres internes. Cal una aliança, en el format que sigui, per donar un nou impuls a la mobilització al carrer i a les institucions si no es vol donar per perduda tota una generació. Però aquest impuls ha de ser consensuat i no forçat, amb renúncies i guanys per part de tots, amb generositat i, sobretot, amb honestedat i lleialtat. Uns valors que van permetre l’1-O i que es van perdre poc després.

Arriba una legislatura en què la repressió de l’Estat a tot els nivells no cessarà i en què el diàleg amb Madrid serà, en el millor dels casos, una escenificació de treva sense cap concreció que porti el país a exercir l’autodeterminació en un horitzó no molt llunyà. Si al PSOE li convé, hi haurà indults per als presos polítics, però els exiliats continuaran essent perseguits. Tot plegat, havent de gestionar els efectes d’una pandèmia en tots els àmbits de la vida dels catalans.

En aquest escenari, calen totes les forces per afrontar els propers anys i poder avançar. Però ERC i Junts no poden pretendre que, novament, la CUP investeixi el seu govern perquè sí i que s’empassi una gestió social i econòmica prou allunyada del seu model de país. A la CUP se l’ha de convèncer amb arguments de pes, amb compromisos reals en l’eix social i amb un full de ruta nacional clar. No se la pot pressionar acusant-la de malbaratar una majoria si no vota el que li manen els grans. Perquè la pressió pot acabar en bloqueig, i amb raó.

La CUP, per la seva banda, ha de valorar la importància del seu paper fiscalitzador i alhora de locomotora del procés. Sense la CUP no hi hauria hagut aquell “o referèndum o referèndum” del president Puigdemont, clau de volta per fer un salt històric. Fins ara s’ho ha mirat des de la barrera, però ara potser toca fer el pas de prendre un compromís institucional, el que sigui, i assumir responsabilitats i riscos. En tot cas, la decisió ha de ser ferma i compromesa.

Comentaris

    PereB 27/02/2021 6:47 pm
    A la CUP no la poden pressionar, pero ells han d'abandonar la "puresa" , baixar a la terra i embrutar-se les mans i el nom. Actualment volen moltes coses, pero no fan res perque es facin realitat. Ni poden sols, ni volen, ni deixen fer. I cal recordar que son l'unic partit que no tenen cap dirigent a la presó!!!
    RAMON A 27/02/2021 5:24 pm
    Seria interesant saber cuanta gent infiltrada tenen a dintre seu per fe que tot descarrili
    L'únic camí cap a la independència 27/02/2021 5:03 pm
    Per a les repúbliques bàltiques va arribar la independència amb la dissolució de la URSS que va durar de març de 1990 a desembre de 1991. Escòcia encara no és independent i no està clar que arribi a ser-ho. Poses uns exemples de pena @Joan Pau.
    Joan Pau 27/02/2021 1:15 pm
    Quan de raonament! Quanta precissió, quan d'esforç... Tant difícil és entendre que l'únic camí cap a la independència, com s'ha demostrat al Bàltic, com es veu de fa anys a Escòcia i com s'ha fet gairabé sempre a tot arreu del món, entendre dic, que la manera és tots, tohom pensi com pensi ideològicament. Ja que la Gemma vessa saviesa a dojo, podría en lloc de justificar probables desastres, dedicar només uns minuts a calcular el que passaría si tot l'independentisme anés a eleccions en una sola candidatura unitària... Les persones no militants però si votants donarien molta credebilitat i superant el desencís que bona part han sofert i a més s'afegirien en massa els acèptics i aquells que voten "els guanyadors" o que no voten decebuts per veure la clara irresponsabilitat política de primar els interessos del partit. Estem parlant d'un creixement que passaría a més del 60 %, proper al 70 % No és un càlcul optimista, quan tots van a una la confiança generada és molt alta. Algú, benvolguda Gemma pot negar aquest càlcul? Per què no els espliques als cupaires i als escarranorreplublicants que això és el que pensem la inmensa majoría del independentistes no militants però actius ?
    17
    18
    Respon
    Cup 27/02/2021 9:00 am
    Celebrem que la Cup passi de la crítica a l'acció de govern amb responsabilitats. Que assumeixi l'expansió dels focs que sap encendre. I que això fos ,especialment, al Parlament.
    Independentista 27/02/2021 6:15 am
    D'ençà que vaig veure Anna Gabeiel votant al costat del P.P. vaig tenir la seguretat de que la CUP seria la tomba de l'independentisme. I ho segueixo creient així. Tan de bó vagi errat.
    Narcís 26/02/2021 11:29 pm
    Ras i curt : si som, com som, dins d'una presó .. la gestió ens la fum aquest estat, ço és, sí no som lliures ni en lleis pròpies, si no som lliures ni en nostra pròpia economia, si no som lliures ni en nostra identitat .. de quin eix social i de quina gestió econòmica ens parlen ? PD : ja n'hi ha prou de preses de pèl !
    Ramon 26/02/2021 10:34 pm
    L'autèntic independentisme radical era el que convidava Iñaki Idígoras al Fossar, el xiulava per discursejar en castellà i l'ovacionava quan, perplex, es passava al basc tot i que llavors ningú no entengués ni fava del que deia. L'autèntic independentisme radical era aquell que demanava per la megafonia del mateix Fossar, que no s'onegessin banderes republicanes espanyoles perquè aquell no era un acte independentista. Aquell independentisme no tocava de peus a terra i sofria la clàssica síndrome dels extremismes grupusculars de confondre's d'enemic com els jueus de Vida de Brian. Però, tot i així, allò era glòria al costat de la CUP (de la mateixa manera que la CUP també és glòria al costat de l'actual ERC).
    45
    102
    Respon
    L'Arrahonès 26/02/2021 9:56 pm
    Proposta de lemes per la CUP Lema per a avui: "Avui tampoc, també" Lema per a demà: "Avui també, tampoc" Lema per a demà passat: "Avui tampoc tampoc, i també també"

Nou comentari