Quim Torra és el quart candidat a la presidència de la Generalitat des de les eleccions del 21-D. I, més enllà de les polèmiques piulades sobre els espanyols -de les quals ha fet bé en disculpar-se-, Torra ha provocat una altra reacció a Madrid. No es tracta d’una oposició frontal -com sí van demostrar amb Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull- sinó d’una acusació recurrent en les últimes 24 hores. L’Estat -amb tot el seu aparell polític i mediàtic- ha qualificat Torra de “titella” de Puigdemont.
Des que l’encara president de la Generalitat va haver de marxar a l’exili, Madrid ha posat tots els seus esforços en silenciar-lo, en fer-lo caure en la irrellevància. D’aquí part de l’alegria desmesurada quan va ser detingut a Alemanya. Òbviament, des de la presó, la seva possibilitat d’influència era mínima i l’Estat pensava que havia guanyat la batalla.
Els molesta Puigdemont influint sobre els catalans i sobre el futur Govern des de Berlín; els molesta que recorri Europa denunciant l’existència de presos polítics i la falta de democràcia a Espanya; els molesta que designi el candidat a la presidència de la Generalitat i, de fet, ara ja els molesta qualsevol cosa que tingui a veure amb Puigdemont. Qualsevol cosa que no sigui veure’l empresonat.
Però no se n’adonen que a la mateixa acusació de titella que fan caure sobre Quim Torra hi ha implícit el seu propi fracàs amb Puigdemont: efectivament, no han aconseguit silenciar -lo. Tot i la insistència i tots els esforços que hi han posat.
