Còrsega està de dol. La mort d’Yvan Colonna és la mort d’un símbol. El líder independentista cors, condemnat a cadena perpètua arran de l’assassinat a trets de Claude Erignac, prefecte de la República a l’illa, el 1998. Un crim que mai va quedar del tot aclarit i que va fer surar una veritable guerra bruta de París contra el moviment cors. Ara que s’havia acordat una relativa pau, la mort de Colonna arran d’un brutal i obscur atac d’un reclús jihadista a la presó, torna a incendiar el nacionalisme cors, que encara pateix les fortes divisions internes, algun sistema mafiós i un ritual de clans força establert.
La incomoditat que provoca Colonna en la biosfera política francesa es fa notar en el fet que la premsa de paper, com Le Monde, Le Figaro o L’Humanitè no hi fan cap referència. Únicament parlen de la preocupació que suposa els estudis que apunten les presons franceses com a pedreres de jihadisme. De fet, Colonna ha mort a mans de Franck Elong Abe. Un pres també en règim especial. Cada dia hi ha més veus –aquest dimarts se’n discutia abrandadament al bar– que s’estranyen que tots dos poguessin coincidir si no és que hi havia una connivència amb les autoritats penitenciàries. Al capdavall, encendre Còrsega afebleix Emmanuel Macron de cara a les eleccions presidencials del que mes que ve perquè té el suport del sobiranisme cors. Hi ha qui hi veu la mà de les clavegueres de l’Estat.
Què va passar amb Colonna?
Una olivera i un monument menut amb un escrit recorden l’escenari de la mort a tres trets de Claude Erignac, l’home del poder de París a l’illa. Un assassinat que encara traumatitza la classe política francesa i els alts comandaments de l’administració. Tot un prefecte assassinat a trets en un dels carrers principals de la capital administrativa de Còrsega. Era al carrer Colonna d’Ornano, a tocar d’un cinema que ara dorm el son dels justos del tot atrotinat. Al davant hi ha una carnisseria tancada a pany i forrellat.
La mort del prefecte va posar en marxa la poderosa maquinària estatal, que ja venia prou engreixada amb la gestió del que s’ha anomenat el “malestar cors”. Tres mesos després de l’atemptat i una investigació principalment basada en centenars de trucades de telèfon intervingudes va fer concloure, als serveis de seguretat francesos, que tenien identificat l’escamot. La policia va interpretar que els sospitosos eren Didier Maranelli, Pierre Alessandri, Alain Ferrandi i Marcel Istria.
Però el cas va agafar un altre recorregut quan, en un interrogatori en seu judicial, Maranelli va assegurar que Yvan Colonna havia premut el gatell de la Beretta que va ser l’arma del crim, una pistola que segons la policia havia estat utilitzada en una altra acció terrorista dos mesos abans. El mateix Maranelli també va delatar Joseph Versini i Martin Ottavioni.
Quatre anys amagat
Colonna, però, va poder fugir. I aquí també entra en joc un dels principals ingredients de la seva llegenda: va viure amagat de la policia i dels eficaços serveis d’intervenció francesos durant més de quatre anys i, sense sortir de l’illa. Una mostra més de l’omertà que regeix la vida contra l’invasor i de la famosa “hospitalitat corsa”. Colonna va tenir més sort que altres implicats per la policia en el cas, com ara Vincent Andriuzzi i Jean Castela.
Després d’un judici complicat, l’11 de juliol del 2003, el Tribunal Especial de Primera Instància de París va dictar una sentència duríssima. Ferrandi i Alessandri van ser condemnats a cadena perpètua. Versini, Istria, Otaviani, Maranelli, Castela i Andriuzzi, condemnats a penes d’entre 15 i 20 anys de presó. Però Colonna havia estat en la clandestinitat fins pocs dies abans de la sentència. No va ser fins al 4 de juliol del 2003 que Colonna va ser detingut, un fet que va generar una onada de protestes. Tres anys després, Castela i Andriuzzi que havien recorregut la condemna, van aconseguir l’absolució. Colonna va ser jutjat després, durant cinc setmanes, però tenia la sentència posada. Finalment, cadena perpetua i un sistema especial de compliment de la pena en un centre a la França continental.
La guingueta de la platja
Tota la investigació va estar envoltada de boira. Fins al punt que es va crear una comissió d’investigació al Senat sobre la seguretat corsa que va generar un dens informe de la situació. El govern francès, que aleshores liderava Lionel Jospin, es va comprometre a fer net amb les polítiques corses, però va aparèixer en escena un fet de guerra bruta de manual. El cas Chez Francis.
Era l’abril del 1999, un mes abans que la policia pogués presentar algun nom com a culpable. El nou prefecte Bernard Bonnet necessitava restablir l’ordre desbocat i el control del territori. Còrsega havia eliminat el poder de la República i el Front d’Alliberant Nacional Cors (FLNC) controlava cada pam de terra. La necessitat de recuperar el poder va fer caure Bonnet en un nyap de revenja, va ordenar a quatre gendarmes incendiar una guingueta de platja perquè no complia les normatives de la cala d’Orzu, al golf d’Ajaccio. Un cas que va estar a punt de fer caure Jospin amb l’eslògan “gorra de dia, caputxa de nit” i va suposar un fort cop a tota una institució com és la Gendarmeria.
Colonna però no va deixar de lluitar, va recórrer la sentència que el tancava de per vida a la presó. El Tribunal d’Apel·lació li va donar la raó i la sentència va ser anul·lada per un defecte de forma. De poc va servir, perquè el Tribunal de Cassació de la República va confirmar la cadena perpètua. El Tribunal Europeu de Drets Humans va desestimar el recurs basat en la manca de la presumpció d’innocència perquè va considerar que no havia exhaurit totes les instàncies nacionals franceses.
