La manca d’una única veu a Brussel·les sobre la crisi al Pròxim Orient, que també ha dividit a la comunitat internacional, i com ha d’exercir Israel el seu dret a defensar-se davant l’ofensiva de Hamas del passat 7 d’octubre ha generat un xoc institucional entre els estats membres i la Comissió Europea, en particular la presidenta Ursula von der Leyen, que va evitar apel·lar al Dret Internacional o denunciar el setge a la Franja de Gaza en les seves primeres comunicacions públiques, com sí que ha fet l’Alt Representant de la UE per a Política Exterior, Josep Borrell, després de reunir-se amb els 27.
Els ministres d’Afers Exteriors dels estats membres de la UE es van reunir d’urgència per abordar la situació a Gaza després de l’atac de Hamas i el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, va afirmar que Israel “té dret a defensar-se”, però va advertir que algunes de les mesures que s’han pres els últims dies van contra el dret internacional: “Condemnem els atacs contra civils. Israel té dret a defensar-se, però d’acord amb els principis del dret internacional. Tallar l’aigua, l’electricitat o el subministrament de menjar va contra la llei internacional“.
A aquest missatge de Borrell s’hi van sumar els estats membres, que alhora van assegurar el subministrament d’ajuda humanitària per a Palestina i van fer pinya després que el comissari europeu de Veïnatge i Ampliació, l’hongarès Oliver Várhelyi, la donés per bloquejada i també hagués de ser corregit pel seu col·lega encarregat de la Gestió de Crisi, Janez Lenarcic.
Von der Leyen provoca una tempesta
A partir d’aquí, la Unió Europea s’ha ficat en un veritable embolic del qual no en sortirà fàcilment i en el qual hi ha diferents bàndols. El paper principal és precisament el de Von der Leyen, que des del primer moment es va posicionar del costat d’Israel, amb un viatge al país el passat divendres amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, on va remarcar que Israel “demostrarà que és una democràcia” i que el país té “dret a defensar-se”. “De fet, té el deure de defensar la seva gent. I hem de dir pel nom les atrocitats comeses per Hamas. És terrorisme. És un acte de guerra”, va sentenciar en una declaració amb el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu.
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va sortir l’endemà al pas d’aquestes declaracions de Von der Leyen i va sostenir que la política exterior de la UE “la fixen el Consell Europeu i el Consell de Ministres d’Exteriors”, després que la presidenta de la Comissió Europea mostrés el seu suport a Israel. “La política comuna exterior és una política intergovernamental, no una política comunitària”, va afirmar Borrell en una roda de premsa a Pequín al final del seu viatge de tres dies a la Xina per copresidir el 12è Diàleg Estratègic entre el bloc i el país asiàtic.
Ursula von der Leyen va fer aquesta incursió en la política exterior de la Unió Europea malgrat que no té competències en la matèria –són del Consell i dels governs– i ha causat un profund malestar a les capitals europees, que aquest passat diumenge s’han afanyat a deixar clara la seva posició en el conflicte del Pròxim Orient i han demanat contenció a Israel en la seva resposta als atemptats de Hamas.
“La Unió Europea condemna en els termes més ferms els brutals i indiscriminats atacs terroristes de Hamas a Israel i deplora la pèrdua de vides. No hi ha justificació per al terror”, afirma la declaració publicada pel president del Consell Europeu, Charles Michel. El text, però, marca distàncies amb el posicionament de la presidenta de la Comissió Europea i ressalta que Israel té dret a defensar-se d’acord “amb el dret internacional i humanitari” i subratlla “la importància d’assegurar la protecció de tots els civils en tot moment, en línia amb el dret humanitari”.
Increment de les ajudes
La Comissió Europea que presideix Von der Leyen, a més a més, es va afanyar a anunciar dissabte que triplicarà “immediatament” l’ajuda humanitària destinada a la Franja de Gaza fins a superar els 75 milions d’euros, una xifra que suposa un augment de 50 milions d’euros amb la partida compromesa en un primer moment, després d’haver anunciat inicialment que es tallaven els ajuts com a resposta a l’atac de Hamas. “Seguirem col·laborant estretament amb l’ONU i les seves agències per garantir que aquest ajut arriba a les persones que ho necessiten a la Franja de Gaza”, va detallar la mateixa presidenta de la Comissió, que va aprofitar l’ocasió per puntualitzar les seves paraules i remarcar que Israel s’ha de defensar amb ple respecte “al dret internacional humanitari”. “Estem treballant durament per garantir que els civils innocents de Gaza tinguin suport en aquest context”, va afegir.
Una reunió per consensuar un posicionament
Davant aquests cops de volant, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha convocat una reunió extraordinària de líders dels 27 per videoconferència aquest dimarts, després dels contactes amb les capitals durant el cap de setmana, que van desembocar en un comunicat per reafirmar la posició oficial de la UE. L’objectiu de la trobada és “fixar” la posició comuna dels estats membres així com avaluar les conseqüències de la guerra entre Israel i Hamas, tant en termes de seguretat com als migratoris, ja que no es descarta que la guerra provoqui moviments de persones a la regió que derivin en “futures onades” de refugiats a Europa.
