Els vint-i-set estats de la Unió Europea han acordat aquest dijous l’entrada de Croàcia com a nou membre de l’espai Schengen però deixen fora a Romania i Bulgària. La Comissió Europea defensa des de fa una dècada la inclusió de Bulgària i Romania, però no ho han pogut assolir a causa del veto d’Àustria i de Països Baixos, tal com informa Europa Press.
El veto d’Àustria i Països Baixos
L’entrada de Romania i Bulgària ha xocat amb el vot en contra d’Àustria i Països Baixos, si bé aquest últim s’havia mostrat obert a permetre l’entrada de Romania. La decisió abastava als dos països sense possibilitat de dividir la votació, per la qual cosa el veto holandès a Bulgària va afectar també a Romania.
Croàcia, l’entrada del qual s’ha decidit en una votació diferent, es convertirà així al gener de 2023 en el membre número 27 de l’àrea de lliure circulació de la qual formen part la majoria de països de la UE, més Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein.
La immigració com a problema
L’espai Schengen és la zona de lliure circulació més gran del món, que elimina els controls fronterers entre els estats membres integrats a la zona europea. Tot i això, durant els últims anys han aparegut diversos controls d’emergència per evitar la immigració des d’Àfrica i Orient Mitjà. Un exemple d’aquests és el del coll de Banyuls, que durant tot l’any ha estat clausurat per l’estat francès amb l’argument de la immigració.
Per això, Àustria utilitza aquest argument per evitar facilitar la integració de l’espai Schengen a Romania i Bulagària. “Està malament que un sistema que no funciona correctament en molts llocs s’ampliï en aquests moments”, ha dut el ministre de l’Interior d’Àustria, Gerhard Karner.
4
