Ucraïna pretén recuperar els territoris annexionats per Rússia de manera il·legal. En aquesta línia, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, entrevistat a la cadena de televisió ICTV, ha rebutjat aquest dilluns la retirada de tropes del Donbàs, tal com li haurien recomanat els dirigents estatunidencs, una afirmació que Washington ho ha negat. Així mateix, ha titllat a l’executiu nord-americà d'”irrespectuosos” per viatjar a Moscou abans que a Kíiv.
“Rússia vol que abandonem Luhansk. Sens dubte, seria una derrota estratègica per a nosaltres. Ens faria més dèbils”, ha declarat el cap de l’executiu ucraïnès i ha recollit Europa Press. Zelenski vol mantenir la comunicació oberta amb la Casa Blanca, però ha recalcat que el Kremlin no té voluntat de posar fi a la guerra.
En aquest context, ha assenyalat “una irresponsabilitat” de les autoritats diplomàtiques dels Estats Units en ser preguntat per una possible visita de l’enviat especial per a missions de pau, Steve Witkoff, i del gendre de Trump, Jared Kushner, a la capital russa: “Crec que aquesta visita la necessiten més ells que nosaltres, perquè és irrespectuós anar abans a Moscou que a Kíiv”. Acusa el Kremlin d’insistir a continuar amb les hostilitats en lloc de detenir-lo, i ha instat Moscou a establir relacions diplomàtiques amb Ucraïna.
Alto el foc de la Pasqua ortodoxa
D’altra banda, l’ambaixador rus Vassili Nebénzia ha afirmat aquest dilluns davant el Consell de Seguretat de les Nacions Unides que l’alto el foc de la Pasqua Ortodoxa no és, en cap cas, una fase prèvia amb vista a un possible acord de llarga durada, i ha acusat Kíiv i la Unió Europea (UE) d’estirar la guerra. Ha acusat els líders europeus d’enviar al camp de batalla civils ucraïnesos que “no volen lluitar pel govern del país”, que ha qualificat de “corrupte”.
En resposta, el diplomàtic ucraïnès, Andri Melnik, ha fet responsable el Kremlin de recórrer a “tàctiques de pseudo-negociació” exigint que Ucraïna es retiri d’algunes regions com a condicionament previ per reprendre les converses de pau. També ha sol·licitat, en especial als membres europeus del Consell de Seguretat, l’adopció d’una resolució d’alto el foc immediat i incondicional, així com un intercanvi de presoners de guerra.
El diplomàtic estima que, davant d’aquesta “cruel realitat”, Moscou haurà d’enviar un milió i mig de soldats més per fer-se amb el Donbàs. Melnik ha assegurat que pel president rus, Vladímir Putin, “per a qui el valor de la vida dels seus propis ciutadans és insignificant”, aquesta xifra seria catastròfica.
De forma paral·lela, la UE ha mostrat el seu suport a Ucraïna i la seva disposició per contribuir en “garanties de seguretat sòlides i creïbles”. En aquest sentit, l’ambaixador de Suècia, Nicola Clase, en representació dels països escandinaus (Dinamarca, Finlàndia, Islàndia i Noruega), ha fet una crida per exigir responsabilitats a Moscou, al·legant que s’està ignorant el dret internacional. L’ambaixador del Regne Unit, James Kariuki, ha alertat que si Rússia demostra que pot fer canviar les fronteres d’Ucraïna, “assentarà un precedent molt perillós”.
La reunió del Consell ha viscut un ambient tens i un segon encreuament d’acusacions, ja que la representant dels Estats Units, Tammy Bruce, ha instat la Xina, Corea del Nord i l’Iran perquè deixin de subministrar armes a Rússia.
Precisament, el cap de les forces armades de Rússia, Valeri Gerasimov, ha anunciat avui que l’exèrcit rus ha pres el control d’uns 1700 quilòmetres quadrats de territori en aquest 2026; és a dir, 80 localitats i “l’alliberació total” de l’autoproclamada República Popular de Luhansk.
