El president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha mostrat optimista amb els avenços militars a l’Iran. Contra el criteri de les autoritats de Teheran i dels principals inversors del mercat petrolier, que preveuen un conflicte llarg, el mandatari nord-americà ha assegurat que l’ofensiva s’acabarà “abans de l’esperat, fins i tot en comparació amb el període previst de sis setmanes”. “La guerra va molt bé”, ha declarat en una entrevista amb el portal estatunidenc Axios. I ha afegit: “Hem fet més mal del que pensàvem que era possible fer”.
Segons Trump, els bombardeigs estatunidencs -“devastadors”, en les seves paraules- estan aconseguint mermar la capacitat de defensa del règim dels aiatol·làs. “El poder militar dels Estats Units continua creixent, mentre l’iranià està retrocedint”, ha assegurat en una conversa amb el mateix mitjà. Sobre aquests resultats, el llogater de la Casa Blanca ha reivindicat l’ofensiva, que considera una “venjança” pels moviments que hauria estat protagonitzant Teheran en els darrers anys. “Volien la resta de l’Orient Mitjà. Estan pagant per 47 anys de mort i destrucció, i no els deixarem anar amb facilitat”, ha amenaçat el líder.
A més dels atacs a l’Iran, el líder estatunidenc també ha dedicat un dard al govern espanyol. En declaracions davant els periodistes a l’entrada de l’avió presidencial, Trump ha retret a Sánchez que “no està cooperant” amb les seves aspiracions bèl·liques. En concret, s’ha referit al permís per fer servir les bases de Rota i Morón per continuar l’ofensiva contra Teheran. Malgrat la manca d’infraestructures a l’Estat, però, ha insistit que van pel camí correcte: “Quan jo vulgui que acabi la guerra, la guerra acabarà”, ha insistit.
Les expectatives, al contrari
Les promeses de Trump pel que fa al calendari de guerra no estan aconseguint canviar la percepció dels actors implicats. Val a dir que el govern iranià ha fet hàbit de desmentir la bonança que veu el mandatari en el futur immediat a la regió. Des de Teheran, de fet, ja han respost que “ell no decideix quan acaba la guerra”, i han alertat que mantindran la pressió sobre les bases estatunidenques als països veïns i sobre l’estret d’Ormuz, canal clau per al subministrament global de petroli.
La indústria petroliera, consta, de fet, entre els escèptics amb les perspectives de Trump. El preu del barril Brent ha tornat a repuntar aquest dimecres, i supera els 92 euros per unitat, un augment pròxim al 5% intradia. Des d’Iran, les autoritats s’esforcen per mantenir la crisi industrial -que veuen com un actiu al seu favor en el marc de la guerra- ben viva: segons el portaveu del quarter general central de Jatam al-Anbia, Ebrahim Zolfagari, el sentit natural del mercat en plena guerra portarà el barril per sobre dels 200 dòlars. “No podran abaixar el preu del petroli i de l’energia amb mesures artificials. El preu del petroli depèn de la seguretat en la regió, i els Estats Units són una font d’inseguretat”, ha sentenciat el militar.
