Un jutge del Regne Unit ha aprovat aquest dimecres l’extradició als Estats Units del fundador de Wikileaks, Julian Assange, i ha remès l’ordre a la ministra de l’Interior britànica, Priti Patel, qui té un termini de dos mesos per a determinar si la ratifica. Ho ha explicat la mateixa companyia de Assange en el seu compte de Twitter, on també ha comentat que un cop arribi als Estats Units, el fundador haurà d’enfrontar-se a una condemna de 175 anys de presó per les publicacions de secrets d’Estat.
Davant la decisió dels jutges, la ministra haurà de determinar ara si la petició estatunidenca compleix tots els requisits, entre ells el compromís de no executar a Assange en cas de trasllat. Per contra, l’advocat defensor d’Assange, Mark Summers, ha confirmat davant els mitjans que enviarà al Govern informes crítics amb les pràctiques judicials nord-americanes, ja que són molt més agressives, segons ha comentat la BBC.
Protestes durant el judici
La vista s’ha celebrat enmig d’una protesta als voltants de l’edifici en la qual ha participat l’antic líder del Partit Laborista Jeremy Corbyn. Dins de la sala, Assange ha parlat únicament per a confirmar el seu nom, data de naixement i que era conscient del que allí esdevenia.
La secretària general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard, ha apel·lat a la “obligació” del Regne Unit de “no enviar a ningú a un lloc on la seva vida o la seva seguretat corri perill”. Així mateix, ha advertit en un comunicat que una autorització final per part de Patel “establiria un alarmant precedent per a editors i periodistes”.
A més, Callamard tem que Assange pateixi atacs als Estats Units “unes condicions de reclusió que podrien causar un mal irreversible al seu benestar físic i psicològic”. El seu estat de salut ha estat precisament un dels principals arguments dels seus advocats per a tractar d’impedir l’extradició, apel·lant fins i tot al risc de suïcidi.
1 
4 
