La invasió israeliana de Gaza i Cisjordània comença a esguerrar la unitat entre els principals països de la UE. La decisió del president francès, Emmanuel Macron, de reconèixer l’estat palestí ha fet trontollar les posicions de la majoria de potències comunitàries en un moment clau per a l’esdevenir del conflicte. Amb aquest moviment, l’Elisi s’afegeix al grup que ja conformen la República d’Irlanda, Noruega i l’Estat espanyol; però s’enfronta també als principals aliats del president dels Estats Units, Donald Trump, en el si dels 27. La primera a aixecar la veu contra l’oferta de Paris ha estat la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. La líder dels ultres de Fratelli d’Italia ha alertat que és “contraproduent” oferir a l’Autoritat Palestina aquest reconeixement en les condicions actuals. “Podria ser contraproduent reconèixer un Estat de Palestina sense que existeixi un Estat de Palestina”, ha raonat.
L’oposició de Meloni s’afegeix a la que ja han expressat -de manera molt més bel·ligerant- tant Trump com el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu. Des de la Casa Blanca han llevat importància al posicionament del president francès. “La bona notícia és que allò que digui ell no importa. És una declaració sense cap mena de pes”, ha declarat el president nord-americà en una atenció als periodistes abans d’embarcar a l’helicòpter presidencial. Abans, el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, havia declarat que els EUA “rebutgen enèrgicament el pla de reconèixer un Estat Palestí a l’assemblea de la UE” que ha posat França sobre la taula.
Aliats a la UE
Per altra banda, ha trobat més complicitats al conegut com a E3, el grup de les grans economies de l’entorn europeu, que França lidera amb Alemanya i el Regne Unit. El canceller Friedrich Merz i el primer ministre Keir Starmer s’han afegit a Macron en un comunicat conjunt per exigir un “alto el foc negociat”, que consideren “la millor oportunitat per portar els ostatges a casa, posar fi al patiment de les famílies i alleujar la població civil de Gaza”. El text insta Israel a “posar fi a la guerra”, que consideren una “catàstrofe humanitària”. També han dirigit dards cap a Hamàs, a qui exigeix el seu “desarmament immediat” i que es retiri de la vida pública palestina. “No han de tenir cap paper en el futur de Gaza”, asseguren els mandataris.
Starmer, però, ha matisat les seves paraules, demanant una estratègia més ampla per assolir una “pau duradora i estable” a una de les regions més volàtils del món. “El reconeixement de l’Estat palestí ha de ser una de les passes, però ha de formar part d’un pla més ampli que, en darrera instància, doni com a resultat una solució de dos Estats i la seguretat per a palestins i israelians”, ha afegit. En un gir històricament carregat -cal recordar que el 10 de Downing Street ha estat un aliat furibund de Tel Aviv, ja abans del 7 d’Octubre-, Starmer ha qualificat d'”indefensable” l’ofensiva de les Forces de Defensa d’Israel sobre la regió. Ha atacat el govern de Netanyahu per “la fam i la denegació d’ajuda sanitària al poble palestí, la creixent violència dels grups extremistes de colons i la desproporcionada escalada militar d’Israel”.
Israel esclata
La notícia del suport de Macron a Palestina ha caigut com una bomba a Israel. No només el govern ha llançat crítiques virulentes per al govern de la República; també ho ha fet l’oposició -en el seu cas, llançant les culpes cap a Netanyahu-. El ministre d’Afers Exteriors del govern d’extrema dreta de Tel Aviv, Gideon Saar, ha acusat Paris d’actuar “amb objectius publicitaris”, i ha assegurat que l’anunci del reconeixement “entorpeix l’alliberament dels ostatges”. “Les conseqüències seran que s’allargui la guerra, així com el continuat maltractament als ostatges i el patiment de la població de Gaza”, ha alertat, tot reconeixent el càstig col·lectiu que apliquen les FDI sobre els civils a la regió. Per la seva banda, el líder de l’oposició, Yair Lapid, ha qualificat l’anunci d'”error moral i desastre polític”. Ha estat, de fet, encara més dur que Saar: “els palestins no haurien de rebre una recompensa pel 7 d’octubre ni per donar suport a Hamàs”, ha escridassat a les seves xarxes socials. Tot plegat en paral·lel a l’anunci de 120 noves morts per fam extrema a la Franja, a on la penúria, segons les ONGs que actuen sobre el territori, ja està fora de control.
