Rússia tallarà l’enviament de gas natural a Finlàndia aquest mateix cap de setmana com a resposta a l’anunci del país escandiu de sol·licitar el seu ingrés a l’OTAN. El Kremlin també ha assegurat que té previst obrir noves bases militars a l’oest de Rússia com a resposta a l’ampliació de l’Aliança Atlàntica. Vladímir Putin va envair Ucraïna per evitar que entrés a l’OTAN i al final ha aconseguit que dos països tradicionalment neutres com Suècia i Finlàndia hagin fet el pas com a resposta a les amenaces del Kremlin.
L’empresa pública finlandesa Gasum ha confirmat que Gazprom els ha avisat que tancarà l’aixeta del gas aquest mateix dissabte a les 7.00 del matí. Finlàndia fa dies que esperava l’anunci de Rússia després d’haver-se negat a pagar el gas amb rubles, tal com reclamava Moscou, i ja havia preparat plans de contingència per quan es formalitzés l’amenaça. Putin també ha tallat el gas a Polònia i Bulgària perquè també es van negar a cedir a les pressions de Rússia.
“Finlàndia està preparada per la fi del gas rus”, va assegurar fa uns dies la ministra d’Afers Europeus del país escandinau, Tytti Tuppurainen. Entre el 60% i el 70% del gas natural que consumeix Finlàndia prové de Rússia, però l’impacte del tall del subministrament és relatiu perquè en realitat el gas només suposa el 5% del seu mix energètic, tot i que hi ha indústries que en són molt dependents. No obstant això, Gasum ha avançat que subministrarà gas a través d’un gasoducte que connecta Finlàndia amb Estònia.
Més bases russes a la frontera amb Finlàndia i Suècia
El ministre de Defensa de Rússia, Serguei Xoigú, ha anunciat aquest divendres que el Kremlin té previst obrir 10 bases militars a l’oest del país davant “l’augment de les tensions” que suposa l’ingrés de Finlàndia i Suècia a l’OTAN. “La situació en la direcció estratègica oest es caracteritza per un augment de les amenaces militars a prop de les fronteres russes”, ha explicat Xoigú. “Rússia està portant a terme les contramesures adequades” per respondre a l’ampliació de l’Aliança Atlàntica.
Per la seva banda, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha començat una ronda de contactes amb líders europeus per desbloquejar l’entrada de Finlàndia i Suècia a l’OTAN. Turquia ha amenaçat de vetar-ne l’ingrés perquè ambdós països han acollit molts refugiats Kurds i Erdogan els acusa de fer els ulls grossos amb “organitzacions terroristes” com el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i les Unitats de Protecció Popular (YPG). Turquia critica tant Finlàndia com Suècia bloquegen sistemàticament l’extradició de membres i autoritzen manifestacions de les dues organitzacions. No obstant això, l’OTAN està convençuda que convencerà Erdogan i els dos països podran entrar a l’Aliança Atlàntica aviat.
8 
4 
