Els 27 líders de la Unió Europea han donat el seu vistiplau per sumar esforços en el desbloqueig de l’estret d’Ormuz, segons s’ha desprès de les conclusions del darrer Consell Europeu celebrat a Brussel·les, ha informat Europa Press. La mesura pretén garantir la llibertat de navegació quan “es donin les condicions” en aquesta via marítima clau pel comerç global. Alhora, han reclamat “ple respecte pel dret internacional”, sense fer cap menció explícita als Estats Units i Israel en aquest aspecte.
Aquest posicionament comunitari arriba després de les disposicions expressades aquest dijous pel Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos i Japó, que han manifestat la seva contribució per garantir el trànsit segur per la ruta marítima. No obstant això, els països mencionats s’han negat a formar part de la missió naval proposada pel president estatunidenc, Donald Trump, que després ha recalcat que “no necessitava ajuda per mantenir l’enclavament obert”.
Així mateix, els líders europeus han reiterat la necessitat d’assegurar l’espai aeri i marítim de l’Orient Mitjà, condemnant qualsevol “acte que amenaci la navegació i desincentivar els vaixells d’entrar i sortir d’Ormuz”.
Moratòria sobre els atacs instal·lacions energètiques
Després de cridar a la màxima “contenció”, la protecció dels civils i de les infraestructures, els dirigents dels 27 han demanat “una moratòria sobre els atacs contra instal·lacions energètiques i aqüíferes”. Demanen més informació sobre l’impacte del conflicte a la UE en termes de seguretat energètica i preus de l’energia, cadenes de subministrament i migració. Han expressat la seva solidaritat amb els Estats del golf Pèrsic, on l’Iran està atacant indiscriminadament els països que en formen part.
A la reunió s’ha mencionat Ucraïna, de qui s’ha destacat la importància de coordinar una acció amb Kíiv per ajudar els socis a reforçar “les seves capacitats de defensa aèria i de lluita contra els drons”, una idea ha prèviament plantejada al Consell d’Afers Estrangers (CAE) celebrada dilluns a la capital comunitària.
Sobre els recents atacs a la base britànica situada a Xipre, han celebrat l’ajuda d’alguns estats membres com França, Grècia o Espanya.
Conseqüències migratòries del conflicte
Tot i que el conflicte no ha afectat de manera immediata els fluxos migratoris cap a Europa, el Consell Europeu ha recalcat la importància de “mantenir una vigilància d’alt nivell” i d’assegurar la preparació d’acord amb les lliçons apreses de la crisi de refugiats del 2015. “El control i la seguretat de les fronteres exteriors de la Unió Europea es continuaran reforçant. El Consell Europeu subratlla la importància de treballar amb els socis de la regió per garantir que rebin l’assistència i el suport necessaris.
En la línia del comunicat emès per alguns membres del G7, els estats membres han reclamat la desescalada immediata al Líban. Han demanat a Israel que freni l’escalada mitjançant les operacions iniciades al seu veí del nord i que respecti la sobirania i la integritat del Líban. També s’oposen a la decisió del partit-milícia de Hezbollah d’atacar el territori hebreu en suport amb l’Iran. Sol·liciten a les parts del conflicte bèl·lic que respectin l’acord d’alto el foc assolit el novembre del 2024, a més d’expressar el suport a la missió de l’ONU destinada al Líban, l’FINUL.
S’ha reconegut la “greu preocupació” per la situació de la Franja de Gaza i a Cisjordània, insistint en la solució dels dos Estats. El desenllaç de les hostilitats passa pel “desarmament permanent de Hamàs i altres grups armats no estatals, la plena retirada de les forces israelianes de la Franja de Gaza i el desplegament temporal d’una Força Internacional d’Estabilització. Alerten de la situació tributària a Palestina, on el Govern de Benjamin Netanyahu recapta impostos en nom de l’Autoritat Palestina. En clau cisjordana, els 27 denuncien les accions “unilaterals” d’Israel per ampliar la seva presència al territori, amb l’objectiu de fer complir el Dret Internacional i “protegir la població palestina als territoris ocupats”. Insten al Consell de la UE a prendre “mesures restrictives addicionals contra els colons extremistes i les entitats que el recolzen“.
