El Tribunal Internacional de Justícia prepara una doble audiència per valorar la demanda de Sudàfrica contra Israel per genocidi. La República africana va presentar el passat 29 de desembre una denúncia davant les Nacions Unides per la “violació de les obligacions en virtut de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del delicte de genocidi“. L’acusació sud-africana ataca el govern i les autoritats israelianes per haver abandonat les seves obligacions en la “persecució de la incitació directa i pública al genocidi“, així com per haver-se “implicat” en actes genocides contra el poble palestí. Les pretensions del govern israelià, a ulls de Sud-àfrica, són “destruir els palestins a Gaza” com a poble.
La denúncia sud-africana recull una munió d’actes perpetrats o ignorats per les autoritats israelianes contra els palestins a la franja. Entre ells destaca clarament “l’assassinat de palestins” així com els “danys físics i mentals” a la població; si bé també emfatitzen la imposició d’unes “condicions de vida per calculadament provocar la seva destrucció com a grup”. En aquest darrer concepte cabrien qüestions com el bloqueig d’ajuda humanitària durant les primeres setmanes de la invasió o el bombardeig d’hospitals, centres educatius i altres edificis civils d’interès públic. Entre les al·legacions presentades per Pretòria consten també “declaracions repetides d’alts representants de l’estat d’Israel” en un sentit similar; així com els resultats de la invasió de la Franja, amb més de 20.000 persones mortes i el desplaçament forçat de prop de dos milions de palestins.
En valor d’aquesta demanda, Sud-àfrica ha reclamat al tribunal la presa de mesures cautelars per frenar “un dany encara més greu i irreparable dels drets del poble palestí”. Així, la Haia podria exigir la suspensió immediata de les operacions militars, tal com ho va fer en el cas de Rússia -unes ordres judicials que el govern de Vladimir Putin no va implementar-. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, l’advocat especialitzat en drets humans i assessor de Palestina Francis A. Boyle s’ha mostrat “segur” que la cort fallarà a favor de Sud-àfrica i exigirà a Israel “l’aturada de les hostilitats”. A diferència del cas rus, a més, Israel no compta amb un seient al consell de seguretat de l’ONU. Per tant, les Nacions Unides no haurien de patir per un veto contra les actuacions que busquin executar la sentència del TIJ. Com recorda el mateix Gordon, la pilota, en aquest cas, quedaria en la teulada dels Estats Units: històrica aliada d’Israel, la superpotència es trobaria en una situació “molt complicada” de cara a la comunitat internacional. “Si EUA veta (les accions de l’ONU), perdria tota la seva credibilitat. No només a l’Orient Pròxim, també a Europa”, declara a la mateix agència el professor de drets humans de la britànica universitat Queen Mary, Neve Gordon.
Israel nega les acusacions
En línia amb la defensa de les actuacions del seu govern d’ençà del 7 d’octubre, el primer ministre israelià Binyamín Netanyahu nega totes les acusacions. “No som nosaltres els que hem vingut a perpetrar un genocidi, és Hamàs”, assegura el mandatari. En declaracions a una televisió israeliana, el portaveu de l’executiu Eylon Levy treu ferro al cas, titllant-lo de “difamació”. L’exèrcit israelià, en paraules de l’executiu, “està actuant de la manera més moral possible”. Amb la rebuda de la causa a la Haia, Israel tindrà l’oportunitat d’exposar el seu cas en la segona declaració, en la que intentarà desvincular la seva operació militar de qualsevol “acte genocida”. Els arguments previstos per part de la defensa israeliana seran la minsa ajuda humanitària que “ja està arribant” a la població palestina i la negació de qualsevol lligam entre “les declaracions d’intenció i el que està passant sobre el terreny”, segons ha explicat Gordon.
