La guerra a Ucraïna compleix 100 dies amb el conflicte estancat al Donbass i l’amenaça d’un estiu cruent per la impossibilitat de cap dels dos bàndols d’aconseguir una victòria clara. Per decantar la balança cap a Kíiv, que no està disposat a cedir ni un centímetre del seu territori per negociar la pau, els experts reclamen a la Unió Europea que faci un pas endavant i enviï encara més ajuda militar a Ucraïna per resistir els embats russos i recuperar els territoris ocupats. També hi ha molt consens en la necessitat d’incrementar les sancions econòmiques contra el Kremlin per reduir la seva capacitat bèl·lica.

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha avisat que Europa i els Estats Units “han de preparar-se per una llarga guerra de desgast” que tard o d’hora s’haurà d’acabar “en una taula de negociació” entre Volodímir Zelensky i Vladímir Putin. Després d’una reunió als EUA amb Joe Biden, Stoltenberg ha reconegut que els “ucraïnesos estan pagant un preu alt per defensar el seu propi país al camp de batalla”, tot i que que Rússia també està patint “elevades pèrdues”.

“El que tenim sobre la taula pot semblar insuficient per molts”, explica a l’ACN la investigadora especialitzada en política exterior del ‘think-tank’ CEPS, Tinatin Akhvlediani. No obstant això, Akhvlediani reconeix que la resposta de la Unió Europea –que ha de prendre qualsevol decisió per unanimitat– està molt per sobre del que molts esperaven i considera que les mesures aprovades fins ara “són d’una escala molt significativa”, en especial en el sector energètic. Els 27 ha prohibit les importacions de carbó, petroli i d’altres combustibles fòssils de Rússia.

El president francès, Emmanuel Macron, amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant un Consell Europeu a Brussel·les / ACN
El president francès, Emmanuel Macron, amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant un Consell Europeu a Brussel·les / ACN

Les sancions al gas rus, la gran assignatura pendent de la UE

L’assignatura pendent és el gas, ja que la UE encara en depèn molt i les conseqüències econòmiques podrien ser inassumibles per a molts països. “El risc és molt gran; pot danyar l’economia europea i tenir grans costos pels ciutadans”, afirma la investigadora especialitzada en política exterior del ‘think-tank’ CEPS. Per la seva banda, l’expert de política exterior i seguretat europea del European Council on Foreign Relations, Rafael Loss, ha celebrat la iniciativa de la UE a l’hora d’imposar sancions a Moscou, tot i que “no està molt clara quina és l’estratègia darrere dels [últims] paquets” perquè hi ha dubtes “sobre l’èxit” que poden tenir, malgrat que l’economia russa està “sota molta pressió”.

Loss considera que les sancions haurien d’estar més “dirigides” cap a objectius concrets i creu que el més “lògic” seria que la UE accelerés per prohibir les importacions de gas. “El marge de beneficis del carbó era petit comparat amb el del petroli i encara és més gran amb el gas”, assegura. Els experts també dubten de l’eficàcia de les sancions financeres contra els principals bancs russos i creuen que són insuficients. “Rússia encara té centenars de bancs que continuen operant, i l’entitat més gran del país va ser sancionada fa pràcticament dos dies”, diu Akhvlediani.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, inspecciona armament enviat per Occident / DPA

Més ajuda militar per aturar Putin

La guerra a Ucraïna també ha produït un canvi històric en la política exterior de Brussel·les. La Unió Europea ha destinat més de 2.000 milions en ajuda militar a Ucraïna a través del Fons Europeu d’Ajuda a la Pau, que fins ara només es podia utilitzar per finançar programes de suport a la formació militar o a la compra de material no letal per països com Mali i la República Centreafricana. Tot i el gir sense precedents, Loss creu que la UE no ha fet “prou”, sobretot si es compara amb els Estats Units o el Regne Unit. “Cal una resposta militar més forta”. Segons l’expert, els dubtes de França i Alemanya estan darrere de la lentitud en l’enviament d’armes a Kíiv i han estat els països nòrdics, bàltics i de l’Europa de l’Est qui han liderat l’entrega de material militar.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa