El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, ha considerat aquest dijous com a “baixes” les possibilitats d’arribar a un acord amb les autoritats de Cuba davant la seva suposada manca d’obertura per canviar un sistema que titlla de “fracassat”, segons ha recollit l’agència Europa Press. La mà dreta de Trump, gran canalitzador de vots de la diàspora llatinoamericana als EUA, es refereix a assolir un acord que normalitzi les relacions bilaterals en general, com un canvi en el sistema polític cubà. En declaracions que han encès totes les alarmes sobre una possible escalada militar, Rubio no ha descartat l’ús de la força bèl·lica contra l’illa caribenya, situant la crisi bilateral en el punt més tens de les darreres dècades.
Una preferència per la pau, però amb amenaces
“La preferència del president Trump és sempre un acord negociat i pacífic. Pel que fa a Cuba, seré sincer, la probabilitat que això passi, tenint en compte amb qui estem tractant, no és gaire alta”, ha afirmat el cap de la diplomàcia nord-americana en declaracions a la premsa abans de viatjar a Suècia per participar en la reunió de ministres d’exteriors de l’OTAN.
Rubio ha llançat un missatge al govern cubà: “Si canvien d’opinió, aquí som”. No obstant això, les seves paraules posteriors han revelat un to significativament més amenaçador, perquè no descarta la via militar en el cas de Cuba, al·ludint que pot suposar una amenaça a la seguretat nacional nord-americana per la seva proximitat geogràfica amb els Estats Units.
El secretari d’Estat ha insistit que la distància entre Cuba i la costa de Florida —només 90 milles, uns 144 quilòmetres— converteix qualsevol inestabilitat a l’illa en un assumpte de seguretat nacional directa per a Washington. “Ens veurem afectats per la crisi migratòria, per qualsevol acte de violència i inestabilitat que es produeixi allà. Això afecta directament els interessos nacionals dels EUA”, ha indicat. Si “hi ha una amenaça per a la seguretat nacional” dels EUA, el president “no només té el dret, sinó també l’obligació de fer front a aquesta amenaça“, ha al·legat Rubio, en unes paraules que recorden a les utilitzades en altres intervencions militars nord-americanes a l’Amèrica Llatina. “El futur de Cuba pertany al poble cubà, pel que fa a com es governa, però l’amenaça per a la seguretat nacional és quelcom en què ens centrarem al 100%”, ha rematat.
Rubio ha insistit que Cuba és un “estat fallit” i que el seu model “no s’assembla al que ningú està fent en cap part del món”. El secretari d’Estat ha comparat Cuba amb els seus veïns caribenys: “A les Bahames, Jamaica, República Dominicana o a Florida la gent té dret a tenir un negoci, treballar pel seu compte i poder votar pels seus líders”.
“Tot això és possible al voltant de Cuba, per què no és possible dins de Cuba? I ara mateix, simplement no sembla haver-hi persones al capdavant del règim que estiguin d’alguna manera obertes a qualsevol d’aquests canvis”, ha tallat el responsable de la diplomàcia nord-americana.
Escalada de pressió sense precedents
En les darreres jornades, Washington ha elevat considerablement la pressió sobre l’Havana amb una estratègia que combina retòrica agressiva, sancions econòmiques i accions judicials. Primer va ser el mateix Rubio qui es va dirigir directament al poble cubà per proposar establir una “nova relació” sense la tutela de les autoritats de l’illa, a les quals ha acusat de “saquejar milers de milions de dòlars”.
A això va succeir la imputació de l’expresident i líder històric de la Revolució Raul Castro per part del Departament de Justícia dels EUA per l’enderrocament el 1996 de dos avions civils en aigües internacionals pertanyents a l’organització d’exiliats cubans Germans al Rescat, un incident que va deixar quatre morts.
Respecte a la polèmica sobre l’ajuda humanitària de 100 milions de dòlars, Rubio ha assegurat que Cuba ha acceptat les condicions nord-americanes de distribuir-la a través de l’Església catòlica, tot i que ha mostrat escepticisme: “Diuen que ho han acceptat. Ja veurem si això és el que significa”.
“No prestarem ajuda humanitària que acabi en mans de les seves empreses militars”, ha afirmat categòricament. “Vaig estar a Roma fa un parell de setmanes i em vaig reunir amb l’Església catòlica. Estan disposats a fer un pas endavant”, ha afegit, insistint que Washington canalitzarà l’assistència a través d’organitzacions no governamentals.
Cuba denuncia mentides i preparatius d’agressió
El cap de la diplomàcia cubana, Bruno Rodríguez, ha acusat Rubio de mentir per “instigar una agressió militar” que “provocaria el vessament de sang de cubans i nord-americans”. Rodríguez ha assegurat que “Cuba no és, ni mai ha estat, una amenaça per a la seguretat nacional dels EUA” i ha denunciat que “és el govern nord-americà el que agredeix de forma despietada i sistemàtica el poble cubà”, prohibint la importació de combustible i reforçant “el caràcter extraterritorial del bloqueig“.
El canceller cubà ha retret que Rubio “insisteix en la falsedat de qualificar Cuba com a estat patrocinador del terrorisme”, quan segons ell ha estat Washington qui ha permès durant dècades “l’organització i execució d’accions terroristes contra Cuba” des del seu territori. Rodríguez ha identificat el secretari d’Estat, d’origen cubà, com l'”artífex” de les mesures contra l’illa i “el principal obstacle per al desenvolupament econòmic de Cuba”.
Amb aquesta combinació de retòrica bel·licosa, sancions econòmiques asfixiants i accions judicials contra líders històrics, la relació entre Washington i l’Havana ha entrat en una espiral de confrontació que no es veia des dels temps més àlgids de la Guerra Freda.
