El que ens diu Escòcia

Si els independentistes escocesos acudeixen als tribunals per reclamar el dret a un segon referèndum, els podrien donar la raó

Ens afecten les recents eleccions escoceses? No pas directament, ni de forma immediata, i és evident el que no resolguem nosaltres no ens ho solucionaran a fora… però el procés que s’obrirà en els pròxims anys ens pot ajudar, i molt. Passi el passi a Edimburg, ens afavorirà, per un motiu molt simple i entenedor; la via escocesa, dins de l’univers britànic, sempre serà més democràtica que la nostra, embotida en l’univers hispànic. Fins ara ja ha estat així; el cas dels escocesos, com a exemple i argument, sempre ens ha somrigut. La idea que el poble ha de triar el seu futur és indiscutible en aquelles latituds nòrdiques, i és una noció imbatible, potent, un principi genèric que ens encomana força i esperança.

Què passarà ara? 

Entrant al detall, els resultats de les eleccions al parlament autònom de Holyrood ofereixen un escenari interessant. D’una banda, l’Scottish National Party (SNP) de Nicola Sturgeon ha obtingut una victòria memorable, a tocar de la majoria absoluta (64 escons de 129). Això li augura una legislatura plàcida a nivell intern; si en té necessitat, pot apel·lar als 8 escons dels Verds (també a favor de la independència). El primer que podem preveure és que no tindrà gaire disgustos en el dia a dia. D’altra banda, s’ha tret de sobre el seu històric rival, Alex Salmond, que no ha aconseguit ni un sol diputat. S’esvaeix aquell paisatge plural que, com sabem molt bé els catalans, de vegades complica l’estratègia.

Els pro-britànics s’han quedat més o menys on eren, amb els conservadors per davant, després els laboristes i a la cua els liberal demòcrates. Si alguna cosa ha variat en el camp dels unionistes, és que cada dia estan més ben disposats a superar les batusses entre ells, i posar-se d’acord per frenar la plena sobirania d’Escòcia. D’alguna manera està passant el mateix que a casa nostra; l’eix esquerra-dreta cedeix el protagonisme a l’eix nacional, on els partits i els votants es posicionen en relació amb el projecte independentista. Això s’accentuarà, i és lògic: a mesura que s’acosta l’escenari de la independència i es fa més creïble, les posicions es blinden.

Sturgeon no reclamarà un referèndum immediat. No té pressió de cap partit més radical (com podia haver passat si Salmond hagués tret representació), té el seu partit sota control, i la prioritat més clamorosa és sortir de la pandèmia. En això és en l’única cosa que coincideix amb el premier britànic, Boris Johnson. I com que fins ara la gestió escocesa del Covid19 ha estat prou ben valorada, a diferència de les estridències inicials del líder conservador anglès, ningú no ho voldrà esguerrar –menys que ningú, la lideressa del SNP, que està interessada a preservar la seva imatge de bona gestora. Ara bé, què succeirà quan el virus estigui pacificat?

Sturgeon ja ha dit que demanarà un segon referèndum d’independència. Per què el demana, malgrat haver promès abans que no en reclamarien cap altre en la present generació? Primer, no ens enganyem, perquè creu que ara el poden guanyar. I segon, perquè la població escocesa se sent estafada amb el Brexit. Els van assegurar que si no votaven per la Union Jack, saltarien d’Europa… i ha succeït tot el contrari. El nivell de ràbia és considerable, atès que una majoria molt forta dels ciutadans es va decantar per Europa, i van ser obligats a marxar de la UE precisament per culpa de les majories britàniques. Això fa que els nacionalistes es vegin enganyats, s’oblidin del pacte de cavallers amb Londres i vulguin tirar pel dret. La independència d’Escòcia és ara mateix, de forma inequívoca, una idea amb color europeista.

Es farà el segon referèndum?

El gran obstacle és que ara el govern britànic no vol cap referèndum. En primer lloc, perquè ara creuen que el poden perdre. Quan es va celebrar l’anterior i de moment únic referèndum, l’any 2014, semblava impossible que guanyés l’opció secessionista. El resultat final ho va confirmar; un 55% d’escocesos van rebutjar la separació del Regne Unit. Quan l’aleshores primer ministre britànic, David Cameron, va beneir la votació, era perquè les enquestes ho facilitaven enormement. De forma intel·ligent, el màxim mandatari del Regne Unit va entendre que havia d’aprofitar la feblesa de l’independentisme i precipitar una decisió que tanqués la carpeta durant uns quants anys.

En tot cas, pels motius esmentats més amunt, avui la carpeta torna a estar oberta. I Johnson farà tot el que pugui per evitar una segona consulta, que significaria un fracàs de primer ordre en la seva trajectòria política, ja de per si una mica erràtica. Per tant ens encaminem inevitablement a una col·lisió frontal entre els dos polítics més valorats, més forts i carismàtics del Regne Unit; Johnson i Sturgeon. Qui guanyarà la partida? Encara és d’hora per saber-ho, però la dirigent escocesa té un avantatge enorme, ja que té un projecte clar i engrescador, mentre que el conservador s’aferra a la manca de projecte, al bloqueig i la negació.

Per contra, el malson més gran d’Sturgeon és el que allà anomenen l’opció catalana. És a dir; convocatòria unilateral d’un referèndum que no sigui reconegut per Londres ni per cap estat, i que aboqui a un cul de sac. És impensable que a Escòcia hi hagi presos polítics, exiliats o votants atonyinats; la repressió és una possibilitat que ni tan sols es contempla. Ara bé, sí que podria celebrar-se un vot que no fos reconegut pel poder britànic, que no es considerés legal o constitucional, i que fos activament boicotejat pels ciutadans unionistes. El temor a entrar en una via morta impedeix que el SNP posi la directa, que seria prescindir de les negociacions amb Westminster. Això, ja ho han dit tots els actors, no passarà.

Però els escocesos tampoc no tiraran la tovallola. De moment, el més probable és que iniciïn la via judicial, portant als tribunals la potestat de consultar la gent sobre el seu futur. Des de Catalunya, aquesta alternativa ens pot semblar una broma, perquè nosaltres sabríem el desenllaç d’una hora lluny; el TC, o qui fos, ho tombaria tot abans de parpellejar. Al Regne Unit, en canvi, les coses no funcionen igual. La independència judicial no és cap acudit en els sistemes anglosaxons, i si no fixem-nos en la resolució del Suprem al Canadà, on es va admetre que un referèndum d’independència al Québec potser no era constitucional, però que calia fer-lo. I així es va ratificar en la Clarity Act aprovada pel parlament federal.

Com acabarà la via escocesa?

No podem descartar una sortida canadenca a l’embolic escocès. Podria passar que els tribunals sentenciessin que un referèndum unilateral no és legal, però que tanmateix cal fer-lo. Per què? Doncs perquè davant “les lleis amb les quals ens hem dotat”, el que preval i passa al davant és la democràcia, i el dret dels ciutadans a decidir col·lectivament la naturalesa del seu propi Estat. I els magistrats podrien forçar el govern britànic, legislant el que calgués, a acomodar aquesta imperiosa obligació ètica. Si aquest fos el camí, beneficiaria sens dubte el relat habitual del sobiranisme català. És la llei la que ha de servir a les persones, i no pas les persones que han de vinclar-se sense piular davant l’imperi de la llei. 

Això per si sol seria una gran lliçó de dret i de talent polític. Si se celebra un segon referèndum, encara més. I si en aquesta segona votació guanya l’opció de la independència d’Escòcia, ni us ho explico. És possible que tots aquests esdeveniments no aboquessin a obrir la porta de la República Catalana. D’acord. Però seria altament edificant veure néixer un estat nou a Europa, de forma pacífica i democràtica. I que quan aquest estat apel·lés a la Unió Europea per demanar el seu reingrés, això es produís en el temps que canta un gall. S’hauria acabat la bestiesa aquella de vagar per l’espai exterior sense rumb. No em negareu que una certa injecció de pa amb tomàquet sí que ens aportaria.

Més informació

Comentaris

    Ha, ha, ha 10/05/2021 12:41 pm
    Dr Sallop = Juan el Re-pollas, és el mateix comentarista de falsa bandera. Curiosament sempre escriu Basc amb V...
    Donec Perficiam 10/05/2021 9:53 am
    M'en alegro moltissim per Escocia i crec que acabarà l'assumpte als seus Tribunals, però evidentment els seus, no s'assemblen ni s'asemblaràn mai als Tribunals de la Santa Inquisició Caspañols. Resum, els Catalans no ens serveix de model Escocia perque a Europa hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona, hi ha qui viu en democràcia i neutralitat judicial absoluta, i hi ha qui no pot ni tirar-se un pet sense ser empresonat. És evident que la nostra sol-lució per ser independents, Caspaña no deixarà MAI que sigui pacífica... Caspaña sempre voldrà fer veure que els terroristes sóm els Catalans i ells les víctimes. I si us plau no em digueu que la taula de dialeg, blablabla i més bla....
    Dr Sallop 09/05/2021 8:06 pm
    EL REFERENDUM IL-LEGAL JA ESTÀ FET I GUANYAT Referendum il-legal primer d’octubre del 2017 Participació de 2.286.217 vots comptabilitzats i, a més a més, uns 770.000 vots requisats que no es pogueren comptabilitzar .. fan 3.056.217 vots (els 770.000 són aproximats, però prou “reals”), o sia una participació d’un 57’49 per cent sobre el cens electoral total (que era de 5.313.564), malgrat la por, les amenaces i la crida al boicot. No ban enviar les paperetes de la votacio Vots sí sobre els comptabilitzats 2.044.038 o sia un 90’18 per cent del vot comptat, si suposam un percentatge igual sobre els vots “robats” hi hauríem de sumar el 90’18 per cent de 770.000 que són 694.386 a afegir als 2.044.038 i, sumats, fan 2.738.424 vots sí. El recompte ba ser un frau Aquests vots sí suposarien, sobre el total del cens, si hi hagués hagut un cent per cent de participació (i cap ni un dels qui no votaren haguera votat Sí) més de la meitat del cens, exactament un 51’5 per cent de sí sobre el cens electoral. Tot ba ser il-legal Per tant : ja no enganyeu a ningu butifarrendum del 1-Oct totalment il-legal !!
      Ets molt repetitiu i pesat, doctor Pollas!!! 10/05/2021 9:54 am
      I ja que copies articles d’algun altre arreplegat, el mínim que podries fer es passar-ho pel traductor. Ets mes inútil que un cendre en una moto!
    L'OBSERVADOR ASTORAT 09/05/2021 7:13 pm
    El Dret d'Autodeterminació és un "principi fonamental dels drets humans"; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític". El dret d'autodeterminació dels pobles fou formalitzat jurídicament per primera volta en la Carta de les Nacions Unides, ratificada l'any 1945. L'article 1 d'aquesta Carta, punt 2, estableix que un dels propòsits de les Nacions Unides és "fomentar el respecte al principi d'autodeterminació dels pobles". «Fomentar entre les nacions relacions d'amistat, basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles, i prendre altres mesures adequades per enfortir la pau universal» — Carta de les Nacions Unides El 4-5 de desembre de 1950 l'Assemblea General de les Nacions Unides, en reafirmació del principi enunciat en la Carta, va reconèixer que "el dret dels pobles i nacions a la lliure determinació" era un "dret humà fonamental", i decidí incloure'l en els futurs Pactes Internacionals de Drets Humans. A més a més, disposava que "tots els estats" han de fomentar l'exercici d'aquest dret. El "Dret a l'Autodeterminació" és una norma de "ius cogens". Les normes de ius cogens constitueixen el nivell més alt de les normes de Dret Internacional i han d'ésser "obeïdes sempre".
      Juan Ripolles 09/05/2021 7:17 pm
      Vascos : ja podeu demanar ajuda a Madrid perque nossaltres marxem, i el CUPO que el pagui la Ayuso.
    Juan Ripolles 09/05/2021 6:30 pm
    Escocia ,es el más septentrional de los cuatro Países constituyentes del Reino Unido . PD : de los cuatro Países constituyentes del Reino Unido.
    Català 09/05/2021 6:04 pm
    Escocia ens diu que, a banda de tocar la gaita, portar kilt i fer whisky, saben fer moltissimes altres coses molt més bé que nosaltres
      Jeroni Munyós 10/05/2021 12:33 pm
      Home, t'has oblidat d'un detallet el regne Unit de la Gran Bretanya no és el Regne d'Espanya. A propòsit el regne d''Espanya des del 1587 perd territoris, un rere l'altre, els darrers els va perdre l'any 1976, foren el Sàhara Occidental (Cabo Juby, Saguia El Hamra i Rio de Oro) els espanyols els esmentats territoris els van perdre sota la monarquia constitucional del 1978 de Juan Carlos (1975-2014), et sona el personatge ? Cal recordar que quest territori era una província d'Espanya, una província espanyola més amb el seu "governador cívil" etc com la resta de províncies de l'estat espanyol ? Per la qual cosa que encara alguns catalans es creguin la fal·làcia espanyola de la "unidad" d'Espanya, diu molt sobre la supina ignorància d'alguns propis i estranys i la pretesa "unidad" és un insult a la intel·ligència.
    Gonzalo 09/05/2021 6:01 pm
    Mejor las resoluciones del tribunal constitucional alemán: "En la República Federal de Alemania, que es un Estado-nación basado en el poder constituyente del pueblo alemán, los estados no son dueños de la constitución. Por lo tanto, no hay espacio bajo la Constitución para que los estados individuales intenten separarse. Esto viola el orden constitucional", sostiene el dictamen del alto tribunal germano..
    43
    99
    Respon
      Gonzalo español de mierda Facha segurata 10/05/2021 9:58 am
      Cuando no entregaron al MHP Puigdemont no te interesaba para nada la legislacion alemana... ¿ahora si? !Eres un mierda y un español!
    Pep 09/05/2021 5:18 pm
    Correcto todo lo que dice. Sobre todo que es necesario un solo partido independentista y este partido no puede ser otro que el de Puigdemont. Son los únicos que tienen las ganas y el coraje de culminar el proceso.
    31
    16
    Respon
    El dret existeix 09/05/2021 5:12 pm
    HI TENIM TOT EL DRET SR.Ripollès i CIA.
      FUERA LA OLIGOCRACIA 09/05/2021 6:02 pm
      En ESCOCIA tienen derecho a decidir, porque hay una ley con el permiso de INGLATERRA se puede separar. Escocia es un estado que se unio con INGLATERRA y puso esa condición. Por eso tiene derecho a decidir. En CATALUNYA no es un ESTADO, ni en ESPAÑA hay ninguna ley que lo permita.
        Cat-2 09/05/2021 8:53 pm
        Ara a la guerra en dieu "unió", deunido quin nivellas.....
    Sl Sr. Ripollès 09/05/2021 5:09 pm
    La solidaritat es per tothom no per uns cuants El dret a decidir no el pot condicionar una solidaritat a la que hi tenen obligació d’altres, per exemple el estado que hi te els seus acords P.D. A cagar al riu Sr. gilipolles
      FUERA LA OLIGOCRACIA 09/05/2021 6:04 pm
      El derecho a decidir es porque hay una ley que puede hacerlo, en CATALUNYA no sucede. FUERZA Y LIBERTAD CONSTITUYENTE
    Juan Ripolles 09/05/2021 4:43 pm
    Només ens queda FER EFECTIVA LA DUI. No hi altre alternativa i HI TENIM TOT EL DRET , per tant Vascos tremoleu que nossaltres marxem !!
      FUERA LA OLIGOCRACIA. 09/05/2021 6:06 pm
      Te crees que ESPAÑA se quedara con los brazos cruzados. Te crees que habra algun ESTADO que confie en CATALUNYA? FUERZA Y LIBERTAD CONSTITUYENTE.
    Tot mol macu Sr. Bosch 09/05/2021 4:34 pm
    Sap vostè que diu la TEORIA DE LA LLIBERITZACIO? Per ser lliure has de saber i entendre tres coses: Qui ets.(som catalans, i colons que no volen i no son catalans ,aquets en principi , no haurien de tenir dret de vot) On estas.(tothom sap on està ,en un país colonitzat per una colla de mafiosos ) Amb qui estas. (Desgraciadament cada dia veiem mes clar amb quina colla de energúmens avids de poder i biroies. Com son el comuns,PSC , cup,ERC ,estem voltats) Escric desde la meva perspectiva humanista i catalanista(65 anys i nascut a casa ) Només ens queda FER EFECTIVA LA DUI. No hi altre alternativa i HI TENIM TOT EL DRET
      EL PENSADOR 09/05/2021 6:18 pm
      Porque tienes mas derecho nosotros en decidir que CATALUNYA sea indepediente, que las persona de hace 100, 200 o 300 ellos no tenia derecho?
    Juan Ripolles 09/05/2021 3:59 pm
    Escocia no ens diu res.
    Montse Pérez i Martorell 09/05/2021 3:28 pm
    Molt bon comentari

Nou comentari