Han passat sis anys des que l’arribada de milers de refugiats al nostre continent posava en escac els valors de la Unió Europea i els seus estats membre. El concepte de ‘crisi migratòria’ s’utilitza per definir l’augment de persones refugiades que han arribat a Occident fugint dels seus països des de la passada dècada, i el terme s’utilitza freqüentment des del 2015, quan va arribar una onada de refugiats sirians a Europa.
Ara ja fa uns dies que tornem a sentir aquest concepte, ja que amb l’arribada dels talibans al poder de l’Afganistan, seran molts els ciutadans d’aquest país que intentaran fer mans i mànigues per escapar del terror i buscar sort al món occidental. Són premonitòries d’aquesta crisi migratòria les imatges d’aquests dies a l’aeroport de Kabul. Centenars de persones s’enfilaven als fingers i als avions com a última via d’escapament per marxar, i s’han difós imatges esgarrifadores de persones caient del cel. Sobre aquest fet, el portaveu del Pentàgon, John Kirby, ha dit que no tenen confirmació dels fets, però que s’havien aturat els vols per raons de seguretat. Les forces aèries nord-americans han anunciat aquest dimarts una investigació per aclarir la informació.
“La Unió Europea s’enfrontarà ara a una nova crisi migratòria, però el seu protagonisme no serà tan gran com ho va ser el 2015”, indica a El Món el professor i col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Ernesto Pascual. “La diferència fonamental és que bona part dels refugiats de Síria van anar a Turquia, i ara la primera onada d’afganesos marxa al Pakistan”, explica, tot i afegir que “una altra cosa seria que a llarg termini intentin anar a Turquia i Grècia”.
Per a aquest expert en relacions internacionals, ara Europa “té l’oportunitat de demostrar que ha après la lliçó” del 2015 i ha de “fer corredors humanitaris per totes les persones refugiades, no només aquelles que van ajudar durant la Guerra de l’Afganistan”. Pascual recorda que aquests corredors són necessaris perquè un cop aquestes persones aconsegueixen fugir del seu país “no és tan fàcil saltar-se totes les barreres dels països” i que caldria deixar enrere la política de crear camps de refugiats.
Una nova moral
Tot i que la cancellera alemanya, Angela Merkel, hagi demanat aquest dimarts que el primer recurs dels refugiats sigui buscar “opcions segures” als països contingents de l’Afganistan i en segona instància fer-ho a Europa, Pascual destaca que Merkel “ha posat el llistó d’Europa molt alt” en els seus missatges sobre immigració. En aquest sentit, el politòleg considera que la societat europea “ha après” i que “intel·lectualment hi ha una millor consciència de cara a aquestes persones, vinguin del país que vinguin”.
“Això, però, a vegades té conseqüències dolentes i una d’elles és l’augment de l’extrema dreta en aquest continent, amb missatges xenòfobs”, apunta Pascual. De fet, aquest mateix dimarts el líder de la formació ultra a Catalunya Vox, Igancio Garriga, feia unes declaracions en què posava l’accent en què entre els refugiats afganesos hi podrien arribar “terroristes islamistes”. El president francès, Emmanuel Macron, assegurava aquest dilluns que els estats membre de la UE haurien d’acollir refugiats, però deixava clar que “Europa sola no pot assumir tota l’onada”. “Merkel ja està de retirada i les seves decisions vénen influenciades per una mà forta, mentre que Macron vol guanyar unes noves eleccions”, apunta Pascual.
Les dones refugiades
Una de les coses que més preocupen de l’assoliment del poder a l’Afganistan per part dels talibans és la idea que tenen aquests fonamentalistes islàmics sobre la dona. Però per altra banda, a les imatges d’aquests dies d’afganesos mirant de fugir del país com sigui, gairebé no hi apareixen dones. “Perquè els homes surten al carrer i les dones es queden a casa, i això té a veure amb l’estructura social de l’Afganistan”, apunta Pascual, que assenyala que el règim que hi ha hagut instal·lat al país durant tot aquest temps encara no ha pogut incloure la dona a la societat com a Occident. “La cultura política de la societat afganesa no ha canviat gaire”, assegura.
“Hi ha dos Afganistans: l’urbà i el rural. Al món rural les coses no han canviat gens, mentre que a la ciutat les dones han guanyat algunes llibertats, però no suficients, perquè no ha passat prou temps perquè aquestes dones que han tingut accés als estudis poguessin ocupar llocs importants al món laboral”, assenyala el politòleg.
Per tant, les dones refugiades afganeses ho passaran pitjor? Pascual assenyala que “les dones sempre són més vulnerables i sovint es veuen sotmeses a violacions o a fer favors sexuals en el seu trajecte com a refugiades”. “I això no és una cosa que veiem ara a l’Afganistan; passa a tot arreu i també ho veiem amb les refugiades africanes”, diu l’expert en relacions internacionals. No obstant, afirma que col·locar llistons de vulnerabilitat és delicat i hi ha molts factors a tenir en compte: “Un home que hagi col·laborat durant aquest temps amb les forces internacionals encara ho tindrà més difícil per fugir; perquè segurament serà lapidat”.
Catalunya i els refugiats
Algunes veus de la política catalana ja s’han pronunciat sobre aquesta nova onada migratòria que arribarà. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat aquest dimarts en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que aquest dilluns va parlar per telèfon amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i li va traslladar la voluntat d’acollir a Catalunya tants refugiats afganesos “com faci falta”.
Per altra banda, la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, ha reclamat al govern espanyol que s’expedeixi de manera “urgent” visats humanitaris per ciutadans de l’Afganistan que necessiten protecció internacional. Ho ha fet a través d’una carta enviada al ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, per demanar que es prenguin “les mesures necessàries per minimitzar el patiment de la població i garantir el respecte als drets humans” a l’Afganistan.
En el mateix sentit s’ha pronunciat la consellera de Feminismes i Igualtat, Tània Verge, que aquest dimarts ha assegurat que Catalunya té “la obligació” i la capacitat d’acollir refugiats afganesos que fugen dels talibans. “Acollir qui fuig del seu país perquè fuig del perill és una obligació”, ha dit en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio. També ha dit que “estem davant d’una tragèdia humanitària que s’acarnissarà especialment amb les dones i amb els membres del col·lectiu LGTBI”.
I l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar aquest dilluns que posava a disposició del govern espanyol 50 places de la capital catalana per poder-hi acollir dones i nenes que fugen de l’Afganistan després de l’arribada dels talibans. En un missatge publicat a les xarxes socials, també deixava clar que “són els estats els que han de garantir els corredors perquè aquestes persones puguin venir”.
