La Comissió Europea ha entregat aquest dilluns els qüestionaris d’adhesió a la Unió Europea als líders de Moldàvia i Geòrgia, els dos països que van seguir els passos d’Ucraïna i van demanar l’entrada formal a l’UE després del primer atac de Rússia al seu país veí. Aquest qüestionari és el primer pas que han de passar els territoris, ja que el document és la peça central del dictamen que elabora l’Executiu europeu per a redactar el seu examen sobre les opcions d’un país candidat a accedir al club comunitari.
En un acte a Luxemburg, el consell ha decidit donar la oportunitat a Moldàvia i Geòrgia. De fet, la primera vegada que ambdós territoris van demanar l’adhesió va ser just després de l’esclat de la guerra. En aquell moment s’els va denegar l’entrada per la via ràpida, però es va decidir que s’estudiaria el seu cas. Aquest dilluns doncs, ha estat el moment en què l’Unió Europea s’ha postulat a favor de la seva entrada. Ha estat el comissari d’Ampliació, Oliver Varhelyi, participant en el Consell d’Afers exteriors, qui s’ha citat amb els ministres d’Exteriors de Moldàvia i Geòrgia. “Aquest és el primer pas en la senda europea. Estem llestos per a treballar amb vosaltres molt ràpid per a emetre l’opinió al Consell Europeu, com ens va ser encomanat“, ha explicat Varhelyi.
Una vegada es conegui l’opinió tècnica de Brussel·les, l’assumpte tornaria als 27 que en una cimera de líders ha de decidir els següents passos. Encara que l’Executiu europeu no contempla terminis, de cara a la cimera ordinari de juny podria estar llest el treball si totes les parts avancen amb la celeritat promesa.
Ucraïna també espera a les portes d’Europa
Tot i que Brussel·les ha dit en més d’una ocasió que “està treballant contrarellotge”, algunes fonts del mateix consell han assegurat que no s’està gestionant la situació amb l’excepcionalitat que és mereix, ja que és un país en guerra. En aquest sentit, la presidenta del Consell Europeu Úrsula Von der Leyen va declarar que “trigarien unes setmanes” a poder tramitar la petició ucraïnesa un cop entreguessin el qüestionari. I és que, des que va esclatar la guerra, Brussel·les ha confirmat que volen estar al costat dels països més afectats, ja que és una clara senyal de la disconformitat amb l’atac rus.
