L’ex cap de la diplomàcia i la seguretat europees i president del CIDOB, Josep Borrell, ha desacreditat el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, per reclamar a l’Estat espanyol i a la resta d’estats membres que fixin la despesa militar en el 3% del PIB. “No és la seva feina”, ha assegurat l’exministre en una conversa sobre l’actual marc geopolític en el marc de la 40a Reunió del Cercle d’Economia. “Quan sento el meu estimat amic comissari de defensa dir que Espanya ha de gastar el 3% del PIB em pregunto amb quina autoritat parla”, ha exposat, i tot seguit ha deixat clar que “no té cap competència ni responsabilitat en la matèria” i “no és rellevant”, perquè ho han de decidir els estats membres en el marc de l’OTAN. “La seva feina ocupar-se a la indústria de defensa”, ha sentenciat.
Borrell, a més, s’ha preguntat què vol fer els Estats Units amb l’OTAN i ha pronosticat que hi ha quatre escenaris: “un dolent, un altre pitjor, un pèssim i un quart que seria digerible”. En qualsevol cas, segons ell, cal fer un “replantejament” de l’OTAN perquè els fronts actuals dels Estats Units estan al pacífic i a la frontera amb Mèxic. Així, Borrell ha detallat que un escenari dolent seria una “retirada caòtica” dels Estats Units de l’OTAN. És a dir, que ens “deixessin tirats i perdéssim la interoperativitat dels exèrcits, l’actiu més important”. “Si es perd això, perquè el comandament de l’OTAN se’n va, i nosaltres no som capaços d’heretar-ho, l’escenari serà molt dolent”, ha remarcat.
En canvi, Borrell creu que una solució bona seria que els Estats Units es retiressin a mitges, i continuessin ocupant-se de la qüestió nuclear, satel·litària i aèria. “Això no seria una mala solució perquè ens permetria desenvolupar les nostres capacitats mantenint el que no tenim, sobretot la nuclear i la satel·litària”. Tanmateix, ha advertit que una retirada del desplegament terrestre nord-americà del continent europeu suposaria haver-los de substituir. “Substituir-los voldria dir equipar 50 brigades, que tenint en compte la fragmentació dels nostres exèrcits no serien 100.000 militars, almenys haurien de ser el doble, i s’hauria d’incrementar la despesa militar en uns 250.000 milions d’euros cada any”, ha remarcat.
Un acord entre els Estats Units i Rússia: el pitjor escenari
D’altra banda, ha assenyalat que “un escenari pitjor” seria que els Estats Units decidissin marxar a mitges de l’OTAN. És a dir, que es mantinguessin però sense voler aplicar l’article 5. “Quan un veu com interpreta Trump l’article 5 –que parla de la defensa mútua–, t’entra una enorme desconfiança”, ha assenyalat Borrell, que creu que el pitjor escenari de tots seria un “acord entre els Estats Units i Rússia que sacrificarà Europa a l’altar d’una gran aliança dels dos superpoders”. “Per això és tan important el que passi a Ucraïna, que determinarà els límits d’aquesta aliança”, ha dit, i ha reiterat que com acabi la guerra “determinarà els equilibris geopolítics al continent”.
Amb tot, ha deixat clar que si es deixa caure Kíiv, la resta del continent europeu “es pot veure arrossegat”. “No sé si Rússia en algun moment posarà a prova l’article 5 de l’OTAN”, ha dit, i ha assenyalat que “dependrà de com li vagi ara”. “Si avui se l’atura, no ho farà, però sinó, pot tenir la temptació de fer-ho”, ha advertit l’ex cap de la diplomàcia i la seguretat europees. És per això que Borrell ha demanat que la societat prengui consciència de l’amenaça russa encara que aquesta “no se senti tan viva i directa”. “Els equilibris geopolítics no cal que estiguin a casa teva per amenaçar-te”, ha avisat.
