El polèmic president electe dels Estats Units, Donald Trump, prendrà possessió del càrrec aquest dilluns, 20 de gener. La tornada de Trump a la Casa Blanca pot suposar un terrabastall amb efectes mundials, per les mesures sobre la immigració, els aranzels i la gestió de la geopolítica amb dues guerres obertes com les d’Ucraïna i Gaza. Unes expectatives que tenen la comunitat internacional amb l’ai al cor. Un dels aspectes que preocupen, i molt, és la gestió de les polítiques contra el canvi climàtic i la consolidació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la ja famosa Agenda 2030.
Durant la campanya electoral de les eleccions nord-americanes, Trump i el seu fidel escuder, el magnat Elon Musk, van carregar durament contra les polítiques climàtiques internacionals i l’agenda 2030. En una xerrada a la xarxa social X -propietat de Musk-, Trump va treure ferro al canvi climàtic com a amenaça global i va assegurar que “l’escalfament nuclear” –referint-se a l’armament nuclear dels seus competidors– és una amenaça pitjor. Musk, per la seva banda, va seguir el corrent negacionista de Trump i va assegurar que els riscos associats al canvi climàtic són una exageració i que la gent no s’ha de preocupar fins que els nivells de CO₂ a l’atmosfera siguin tan alts que causin “mal de cap i nàusees”.
L’arribada d’un president que posa en dubte la ciència i el canvi climàtic antropogènic no és nova, en el record internacional queda la cursa presidencial que van protagonitzar l’ecologista i polític demòcrata Al Gore contra el candidat republicà –i posteriorment president– George W. Bush. Ara, en ple 2025, un dels aspectes claus a destacar de Donald Trump és la seva visió polèmica sobre el canvi climàtic.
Dídac Amat, investigador en Dret Internacional Climàtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), qualifica la postura de Trump sobre el canvi climàtic de “difícil de definir”, però alerta que el president electe dels Estats Units fa “declaracions obertament negacionistes”. Més contundent es mostra Xavier Farré, també investigador Dret Internacional Climàtic de la UPF, que assenyala que Trump és “sense cap mena de dubte” un negacionista climàtic.
Què es pot esperar del nou mandat de Donald Trump a la Casa Blanca?
El president electe dels Estats Units va fer una campanya molt agressiva contra les polítiques ambientals i, sobretot, amb una focalització contra l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per a Amat, aquest aspecte és una de les coses fonamentals que es pot esperar de l’administració Trump, una guerra per terra, mar i aire contra l’Agenda 2030 i els ODS; una guerra que és compartida, ja que “no és només de Donald Trump, sinó que tota la dreta i extrema dreta internacional han fet campanya contra aquests ODS, contra l’agenda 2030”. Aquest aspecte també el destaca Farré, que assegura que Trump anirà en contra dels ODS i contra “la llei de reducció de la inflació que va promoure l’administració Biden i que buscava fomentar la inversió en l’energia neta i la mobilitat elèctrica a través de subvencions i préstecs”. “Trump intentarà desmantellar-la, o reduir-ne els efectes, perquè està vinculat al lobby de l’energia fòssil”, afegeix Farré.
Aquesta afirmació de Farré la comparteix Amat, que assenyala que “les regulacions de Biden cauran i s’afavoriran les indústries basades en combustibles fòssils”. “Trump es carregarà estructures de Biden i en crearà unes altres per afavorir els combustibles fòssils, cosa que farà que durant molt de temps anem pagant el deute climàtic de la seva legislatura”.
Aquest tracte de favor cap als combustibles fòssils, l’abandonament de l’energia neta i la guerra oberta contra l’Agenda 2030 no serà l’única cosa que els experts esperen de la nova administració Trump. Una de les grans fixacions de la campanya electoral de Trump és que els Estats Units marxin dels acords de París, que estableixen les mesures per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. De fet, seria una altra vegada: ja n’havien marxat, però l’administració Biden va tornar-hi. Aquesta sortida dels Estats Units de l’acord internacional és una mala notícia, segons asseguren els dos investigadors consultats, però a la vegada expliquen que hi ha un factor clau per poder lligar de peus i mans a Trump en matèria climàtica: la sobirania nacional.
Dídac Amat explica que hi ha elements per poder “aturar” Donald Trump, però que tot dependrà d’instàncies nacionals nord-americanes. Aquesta porta oberta a la qual es refereix Amat és la de la National Environmental Policy Act (NEPA) -catalogada com la carta magna de les polítiques ambientals americanes. Xavier Farré explica que els acords de París són unes “obligacions de conducta, no de compliment”, i és que els estats es comprometen a seguir un camí contra el canvi climàtic, però no hi ha cap clàusula que els obligui a complir aquestes promeses. Farré, però, assenyala que “els estats, en l’àmbit domèstic, adopten legislacions que contenen algun resultat tangible, i això poden utilitzar-ho els moviments ecosocials per portar-ho a les corts nacionals i convertir l’obligació de conducta internacional en obligació de compliment nacional”, i aquí és on entraria en joc la NEPA.
Negacionistes i ‘retardistes’ climàtics, un front comú contra la ciència
Els dos investigadors de la UPF coincideixen en un aspecte fonamental de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca: el descrèdit envers la ciència. Dídac Amat assegura que “la dreta i l’extrema dreta negacionista i la retardista té un elevat component anticientífic, fan mofa i descrèdit del coneixement científic”. Aquest aspecte sobre la postura de Trump el comparteix el seu company, Xavier Farré, qui assenyala que en el discurs del president electe dels Estats Units “es nega la ciència, es neguen els estudis científics contrastats que demostren que hi ha hagut un canvi en el clima derivat de l’activitat humana”. Amat assenyala que es podria catalogar Trump més com un retardista que no pas com un negacionista.
La diferència entre els negacionistes i els retardistes climàtics és mínima, només un petit matís els separa. Un negacionista “nega l’existència del canvi climàtic antropogènic” i un retardista “no el considera una qüestió urgent i prou greu”.
