Carlos Latre torna a Barcelona amb el seu espectacle més gran, en el que interpreta gairebé 100 personatges en només 90 minuts. L’humorista més aplaudit i exitós dels últims anys ha volgut promocionar One man show al Planta Baixa, en una entrevista molt completa en la que ha explicat com és que li estan estudiant el cervell a la Universitat de Màlaga.
Ell encara no s’ho creu: “La Universitat em va trucar i em va dir que allà estudien la pèrdua de la parla. Em van dir que l’aprenentatge i la parla humana es basen en la imitació, observació i la repetició. Jo tinc aquestes capacitats molt desenvolupades i volien fer-me un estudi neurològic. M’han fet mil proves! Una d’elles consistia una ressonància magnètica nuclear en la que vaig estar dues hores en un tub mentre interpretava diferents personatges per veure què passava en el meu cervell en temps real per veure què passava en el meu cervell quan canvio d’imitació”.
“El primer que em van dir és que tinc bilateralitat manifesta en diferents fases. Nosaltres quan parlem fem servir una part del cervell i quan fem servir la part creativa, en fem servir l’altra. En el meu cas, s’encenen diferents parts de les dues parts alhora i això vol dir que tinc una capacitat neuronal molt més ràpida. Em van fer una prova d’observació i memorització visual en la que la gent acostuma a treure entre un 60 i un 70%, i en el meu cas vaig treure un 98%“, ha afegit.
Així serà la nova versió de l’espectacle de Carlos Latre a Barcelona
L’humorista tornarà al Coliseum de Barcelona a partir del gener: “Fa dos anys que vaig de ciutat en ciutat amb aquest xou, un espectacle basat molt en l’actualitat. Ha canviat el que hi passa i també els personatges, ja que a cada lloc canvio els personatges per fer-ne algun famós en aquell indret. Moltes vegades he interpretat algú a qui estava imitant, com l’alcalde de Vigo que no va dubtar en pujar a l’escenari amb mi. A Barcelona sempre venia el president Mas amb tots els seus amics i era molt bo veure’l allà mentre jo parlava com fa ell. A Barcelona afegiré personatges que no estan en altres llocs com el president Nuñez, a qui no puc evitar incloure”.
Carlos Latre ha explicat com és, normalment, el públic que ve a veure’l a Barcelona: “Catalunya és un país que ha sigut sempre molt rialler. Hem sabut riure’ns de nosaltres mateixos. Un programa com el Polònia a un altre lloc seria inviable i nosaltres tenim aquest tarannà de saber veure què tenim de diferent. A més a més que som un poble fidel. Amb el públic català costa entrar-hi, els primers 10 minuts t’estan observant i rebent informació, però van començant a riure i riure. Quan ja entren, són teus per sempre. Si els agrades, hi ha una fidelitat extrema. Hi ha gent que ha vingut a veure l’espectacle fa 10 anys i torna al següent”.
I d’on li venen aquestes habilitats neuronals tan exagerades? “La meva família és molt artística plàsticament, però no amb aquesta rapidesa mental que jo tinc. En el meu cas, de petit, molt probablement era un TDA no diagnosticat. En aquella època era un nen dolent, però la meva mare sempre diu que feia el burro tota l’estona. L’humor i les imitacions van ser una via d’escapatòria perquè si feia això deixava de ser castigat. No puc apagar mai, per això faig meditació i aquestes coses. Estic tot el dia pensant què puc fer i és esgotador. Amb el temps he aconseguit ser pacient i conscient, estar més tranquil”.
El programa li ha ensenyat imatges de quan va començar a TV3, el que recorda amb nostàlgia: “A aquesta casa vaig començar amb 17 o 18 anys. La meva veu no estava feta encara el 1999, és clar… Allà estava molt nerviós”. Ara que ha passat la pandèmia, l’humorista torna amb força: “Hem tingut tres anys de molt mal rotllo i ara hi ha ganes de passar-s’ho bé després del xoc emocional de molta magnitud que vam viure en el confinament. És molt maco el que fem els humoristes perquè és necessari”.
