Antonio Canales ha tornat a televisió gràcies a Xavier Sardà, que l’ha entrevista a La gran confusión després del seu acomiadament de Sálvame. L’actor i coreògraf ha fet moltíssims diners al llarg de la seva trajectòria, però també ha perdut autèntiques fortunes per culpa del seu mal cap i les addiccions que ha encadenat. Ell mateix ha reconegut que ha viscut “un infern” per culpa del malbaratament que ha fet, una època complicada que afortunadament ha deixat enrere.
Un dels programes que l’ha fet guanyar més diners recentment ha estat Supervivientes, el reality de Telecinco en què els famosos han de sobreviure en una illa d’Hondures sense pràcticament menjar. Ell va ser el primer expulsat d’aquella edició, però això no va fer que guanyés pocs diners precisament: “Em vaig endur 1.180.000 € i això que m’havien ofert encara és diners. Tot això no era només pel concurs en si, és clar, sinó que està sumat tot el que em van pagar a canvi d’estar en els debats, les gales des de plató com a tertulià i els programes de Sálvame“.
Era l’agost del 2021 quan el programa de Jorge Javier Vázquez el feia fora per sorpresa. En aquell moment, ell no va dubtar en criticar el programa i la seva cúpula com pocs extreballadors han fet.
Antonio Canales recorda els seus pitjors moments a TVE
En aquesta nova participació a televisió, Antonio Canales ha recordat alguns dels moments més complicats que ha hagut de superar. Li va costar molt començar a guanyar diners com a ballarí, especialment en crear la seva companyia de ball. Gràcies a ella va començar a fer espectacles per tot el món, el que va generar-li moltíssims diners: “A finals dels 90 estava guanyant més de mil milions de pessetes l’any“.
En el seu millor moment professional, però, va separar-se de la dona i allò va suposar un abans i un després: “Tot va començar a enfonsar-se, ja que vaig començar a malbaratar els diners i a comprar-se coses caríssimes que no necessitava. Vaig arribar a construir una pista de tenis amb grades incloses a casa perquè els meus fills em van dir que els agradava jugar a tenis. Ara bé, mai no van arribar a fer-la servir”. Un altre dels capricis absurds? Estar dos anys sense repetir calçotets malgrat ser d’una marca molt cara.
El pitjor va arribar per culpa de la seva afició de jugar als casinos, en els que hauria arribat a perdre fins a vuitanta milions de l’època: “Si no ho vaig perdre tot va ser gràcies a què el meu pare i la meva dona van anar recollint el que quedava de la gran fortuna que havia aconseguit per resguardar-lo i deixar-m’ho quan jo sortís d’aquell infern. Ara he pogut construir un nou imperi i ja no m’importen els diners. M’he reconciliat amb tot”.
