Ricky Martin és un dels grans referents del col·lectiu LGTBIQ+ en el món de la música. El cantant va confessar la seva homosexualitat el 2010, set anys abans de casar-se amb l’artista sirià Jwan Yosef. Mai no s’havia sentit tan lliure com ara, per això, el que reconeix en una entrevista molt personal a la revista People. Ara bé, encara recorda els moments més complicats que va travessar abans de parlar obertament de la seva sexualitat: “La periodista Barbara Walters em va fer una entrevista l’any 2000 que em va marcar profundament. Recordo que em va demanar que parlés sobre la meva orientació sexual… En aquell moment només vaig poder dir que no tenia ganes de dir res al respecte. Amagar què sents en l’àmbit sexual és dramàtic i en aquell moment em vaig sentir violentat perquè no estava preparat per sortir de l’armari… Tenia molta por“.
Ha reflexionat molt des de llavors, així com també ha parlat amb amics al respecte: “Molts em diuen que no ho deia per la fama i per seguir sent un símbol sexual. Podria ser, però tothom sap que el món de l’atracció és confús. Abans de dir que era gai, jo també estava confús“. Durant molts anys em vaig preguntar si era homosexual, bisexual o si simplement estava confús: “Vaig sortir amb moltes dones, sí. La sexualitat és una cosa complicada i plena de colors, no és tot blanc i negre. Quan sortia amb dones, estava enamorat d’elles i em sentia bé. No es pot fingir la química, jo no estava enganyant a ningú”.
Un dels problemes amb els que es va trobar, explica, és que no tenia cap referent dins de la comunitat homosexual: “Jo no els vaig tenir quan era adolescent i per això és tan important que persones com jo declarem obertament la nostra condició sexual. Molts nens no tenen a ningú a qui admirar, només tenen gent al seu voltant que els hi diu que el que senten és dolent”.
És conscient, per això, que la comunitat ha avançat molt en els últims anys: “Hem avançat molt. És molt maco veure que ara els joves estan més còmodes amb la seva sexualitat, però encara hi ha un munt de resistència per part de gent que simplement ens odia. Per això és tan important ser visible, deixar que em facin fotografies amb el meu marit i els nostres fills. Sé que hi ha molts homes i dones en el món que estan lluitant contra això i si em veuen potser se senten millor amb si mateixos”. Un artista capdavanter que ha ajudat molt i que intenta seguir ajudant.
