Ferran Adrià celebra avui el seu 60è aniversari, un dia especial que el xef català passarà amb la seva dona. Són inseparables, una parella consolidada que s’ajuda mútuament des que van començar a sortir. El cuiner ha concedit una entrevista a Vanitatis en la que explica que faran un sopar romàntic junts: “Isabel ha acceptat tot el faig i la vida que tenim. Sense ella no seria qui sóc, no existiria Ferran Adrià. La meva dona és la persona més important en la meva vida”. Reconeix que van plantejar-se tenir fills, però que van haver de decidir no fer-ho perquè la seva carrera era molt exigent i no podien “tenir-ho tot”.
El cuiner català i Isabel Pérez Barceló van casar-se el 2002. Ella sempre l’ha acompanyat a tot arreu, fins i tot en la feina. De fet, ha arribat a treballar en diverses posicions i fins i tot ha fet d’intèrpret durant els viatges. A més a més, és vocal a la fundació del Bulli, un dels projectes més importants del marit. Ha estat al seu costat i ha fet l’impossible per dedicar-se a ell i a la seva carrera, en la que també ha volgut posar el seu granet de sorra per poder col·laborar en un èxit gastronòmic i empresarial sense precedents que l’ha convertit en un dels millors xefs de tot el món.
Aquesta ha estat una de les seves entrevistes més personals, en la que també ha tingut bones paraules per als seus pares: “Han estat un pilar fonamental. De les pitjors coses que m’han passat mai és veure el patiment dels pares i dels sogres. Que morin és normal i ho tens interioritzat, però veure’ls patir… això és quelcom que mai no he pogut comprendre ni assimilar”, ha assegurat visiblement emocionat en recordar els últims moments dels pares de tots dos.
Ferran Adrià, entre Barcelona i la Costa Brava
Actualment, el xef viu entre Barcelona i Cala Montjoi, a la Costa Brava, on té la fàbrica d’idees que exporta a mig món: “Normalment estem quatre dies a Barcelona i tres a Cala Montjoi. De Barcelona m’agrada que és una ciutat cosmopolita meravellosa, la que veig cada cop més animada i desperta. De Cala Montjoi, en canvi, m’encanta la tranquil·litat que s’hi respira”. Des que no té el Bulli, que assegura gaudir més de la vida privada: “Abans sempre estava estressat i ara tinc els caps de setmana lliures, amb la qual cosa no he d’anar a dormir a les dues de la matinada. Estic més tranquil i cuido de la meva salut”.
Ferran Adrià ha fet moltíssims diners, però diu que només els vol per poder ser lliure: “No tinc cotxes de luxe, de fet ni tan sols tinc cotxe. Faig una vida normal. L’única cosa que intento és tornar al món el que m’ha donat”. Quan era petit no volia ser cuiner, per això: “La veritat és que jo volia ser futbolista, ja que el meu ídol era Johan Cruyff. Mai no em va interessar menjar ni cuinar. Crec que això ha estat crucial en la meva carrera, j que no tenia mestres i m’ho vaig qüestionar tot des del principi. Em preguntava per què això i per què allò. Va ser així que va néixer el meu procés creatiu”.
Un xef que ha aconseguit inventar un tipus de cuina totalment nou que ara molts altres copien. Ha tocat el cel en el sector gastronòmic, en el que continuarà immers tota la vida amb o sense restaurant propi.
