Xavier Solà ha parlat poques vegades sobre la seva vida privada, per la qual cosa ha sobtat tant veure’l a El Suplement en companyia del seu fill Blai. L’icònic locutor de Catalunya Ràdio ha animat el jove a oferir el seu testimoni públicament com a noi trans per parlar del procés que ha travessat en els últims quatre anys. Junts, han explicat com va ser el moment de la primera conversa sobre el tema a casa. No és fàcil posar sobre la taula que vols fer oficial el canvi de gènere i esperen que explicar la seva història pugui ajudar, d’alguna manera, a normalitzar una situació com aquesta.
“Avui coneixerem la història el teu fill Blai, de 24 anys, que es defineix com un noi trans des de fa quatre anys”, li ha donat peu Roger Escapa. El Blai ha explicat que va adonar-se que alguna cosa no casava quan tenia vuit anys: “Ho he amagat bastant i no ho vaig comunicar fins que vaig fer els 18 anys. Pràcticament, des de sempre he pensat que era un noi, però he trigat en dir-ho. La primera persona a qui li vaig dir va ser a la meva germana Gemma, a qui li vaig enviar un Whatsapp durant una classe de Filosofia. No podia centrar-me i vaig escriure-li que creia que era un noi trans. Ella no va entendre ben bé què li estava dient, però em va animar i va ser superguai amb molt de suport”.
Considera que ha estat més difícil acceptar-se a si mateix que no pas el fet de comunicar-ho: “Dir-ho a la meva bombolla va ser fàcil perquè sabia que no tindria cap mena de rebuig, ja que he tingut molt de suport sempre”. A partir d’aquí, va començar el procés amb els metges per operar-se i començar el canvi.
Xavier Solà i el seu fill Blai recorden com va ser la primera conversa sobre el tema
Com va ser el moment en què va seure el pare per dir-li que era trans? “Recordo que el meu pare va arribar a casa i jo estava amb la meva parella d’aquell moment, que em va donar molt de suport. Li vaig dir al pare que segués un moment perquè havíem de parlar i ell em va preguntar si estava embarassada. Sabia que tot aniria bé, però no sabia quina podia ser la seva reacció. Simplement, li vaig dir que era un noi trans directament. Ell es va quedar un moment en silenci, però la Lucy em va ajudar a explicar què estava passant i li va recomanar que m’abracés mentre jo plorava moltíssim en un moment molt estrany que mai no m’hagués imaginat de la vida. Tot va anar molt bé”.
El Xavier com recorda aquella conversa? “És clar, ell ha parlat de l’edat amb què es va adonar de la seva realitat. Ara bé, tot ve de molt més abans perquè recordo l’àvia dir-me que fes el favor de vestir-te com una nena, però tu no en volies. Ja ve de molt abans, ja que mai no vas voler calcetes ni vestit; a tu t’agradaven els taurons, Spider-Man i l’Hulk. Quan tu vas desvetllar tot això, totes les peces van posar-se en ordre i vaig entendre-ho tot. En el fons, veus la normalitat del que hauria d’haver estat molt abans. El que passa que la realitat és la que és. A mi m’agrada menjar i t’agrada que les persones gaudissin menjant. Tot gaudíem, excepte ell que mai no tenia gana perquè el seu cos no estava bé. Va tenir una època amb molts vertígens, el que no era normal. I vam veure que el seu cos no estava harmonitzat i ara tot flueix, ara té un benestar que tant de bo l’haguéssim pogut veure abans… però no tens cap mena d’informació. Gràcies al canvi i transformació, ara podem donar llum a altres persones”.
– Blai Solà: Papa, hem de parlar.
— Roger Escapa (@rogerescapa) February 3, 2024
– Xavier Solà: Què estàs embarassada?
– Blai Solà: T’he d’explicar que soc un noi trans.
I es van abraçar#SuplementCatràdiopic.twitter.com/YH3Ytwpq5c
Xavier Solà, sobre el seu fill Blai, al #SuplementCatRàdio: “Mai no va voler unes calcetes ni un vestit. Quan vam posar nom a la disfòria de gènere, totes les peces van encaixar”https://t.co/dsdYcsxKeb pic.twitter.com/U4y4NHa6Mp
— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) February 3, 2024
A Catalunya existeix Trànsit, un departament de la Seguretat Social que ajuden aquest col·lectiu en el canvi. Al Blai el van assessorar i li van donar les hormones que hi havia, a més a més d’explicar-lo què suposaria psicològicament tot el procés: “També va tranquil·litzar els pares, que no tenien cap mena d’orientació. D’entrada em vaig hormonar perquè sabia que estaria bé que així em reconeguessin com a noi i em vaig sotmetre a una mastectomia. Jo vaig rebre moltíssim suport i no m’ha estat massa difícil. Els dos primers mesos, el cos va viure un xoc i tenia migranyes a la nit i una mica d’alteracions. També cal destacar que la burocràcia m’ha estat fàcil i he pogut fer els canvis de papers fàcilment”.
Xavi Solà reconeix que no és fàcil acceptar-ho, però que ràpidament t’adones que “has de prioritzar l’estima i admiració cap al fill”. Una entrevista que pot ajudar molts oients a conèixer, una mica més, com viu una família aquest procés.
