Ester Vázquez va fer-se famosa com la Lila del Super3, un personatge que continuen recordant-li deu anys després de deixar-lo d’interpretar. Com passa amb molts personatges televisius que deixen d’aparèixer en antena, en el seu cas també hi ha hagut molts fans que s’han preguntat què deu haver-se fet d’ella. Doncs tenim bones notícies per als més tafaners, ja que l’actriu acaba de concedir una entrevista al programa nou de Carla Rubio a EVA.
La Bugaderia s’ha estrenat amb una conversa amb aquesta cara tan coneguda per a la generació Z, qui ha trencat el seu silenci per repassar la seva experiència, la relació amb la família del canal i la trajectòria professional que ha construït des d’aleshores. Com va viure aquella etapa? I com va gestionar tanta popularitat sent menor d’edat?
Als teleespectadors els farà gràcia que hagi portat amb ella una peça de roba que la representa especialment, els guants que utilitzava per interpretar la Lila al Super3. L’Ester ha explicat que l’equip li va regalar quan va acabar la seva etapa allà en un gest maco de comiat. Un dubte recorrent, en aquests casos, té a veure amb el record que els queda als actors després d’interpretar un personatge tan icònic. En el seu cas, recorda que s’ho passava molt bé a les gravacions: “Mentre jo treballava no estava a l’escola, llavors ho preferia. M’ho passava molt bé i no se’m va fer feixuc“.
Com funcionen les gravacions quan ets menor d’edat? No la tenien sobreexplotada, assegura: “Eren quatre hores d’assaig un dia i, al dia següent, quatre hores més de gravació. I això era cada dues setmanes, només, estava controladíssim i regulat”. Ester Vázquez ha satisfet una altra curiositat, aquest cop relacionada amb els diners: “En general es pagava bé al Super3. Hi va haver cosetes que després vaig anar aprenent de la indústria i de negociar, però això ho vaig aprendre després”.
Això sí, reconeix que no es puc queixar “en absolut” perquè ha pogut fer moltes coses gràcies a aquell sou. Els seus van ser els encarregats de gestionar els diners que li pagaven mentre ella era menor i està molt contenta perquè no van tocar “res” de tot allò: “Sempre em preguntaven si em semblava bé fer això o allò… Jo no sabia, realment, què estaven fent al banc però em van obrir dos comptes bancaris, van posar els calers i em van dir que quan tingués 18 anys els gestionaria“.
“Per sort, em van inculcar que els calers costen molt de guanyar i no se’ls van gastar pel camí. Em van recomanar que, quan els tingués tots junts, no els gastés de cop, que costa molt de guanyar”, explica.
Ester Vázquez reivindica tota la feina que ha fet després del Super3
El problema d’interpretar un personatge així durant tant de temps és el perill a encasellar-te. En aquesta entrevista, Ester Vázquez ha volgut reivindicar la feina que va fer en aquell programa: “Les actrius infantils tenim la mateixa formació, som actors, som actrius, som cantants, gent que ens hem format i podem fer una altra cosa més enllà de l’infantil”. I és que molts no saben tot el que ha fet després d’aquella etapa: “No vaig odiar la Lila perquè era la nena malcriada. Si volia el cabell llarg, ho feien; demanava canviar de vestuari i també. No em puc queixar perquè tot el que demanava m’ho donaven, però sí que en els anys posteriors, molta gent de la indústria, em deia que no havia fet res més”.
“Doncs he fet una pel·lícula, més de 20 curtmetratges, he estat al Festival de Sant Sebastià, a l’Atlàntida Film Fest, he estat traient música pel meu compte i en diferents musicals… Ara, per exemple, estic treballant en dos musicals i m’estic formant en producció. Que no apareguis en pantalla no significa que no siguis actriu. Existeix una cosa que es diu teatre o el circuit de festivals”, ha afegit amb contundència. “Inicialment em feia ràbia, però ara que també tinc el meu currículum i ja només hi ha el Super3, que hi ha moltes altres coses, doncs estic bé“, ha reconegut.
No contenta amb tot això, l’Ester també ha respost amb sinceritat quan li han preguntat si veu possible un retrobament de la família del Super3 i com era, realment, la seva relació: “La podríem mantenir millor. Baralla, baralla… alguna cosa havíem tingut“. Una reunió puntual li semblaria “molt maca”, però no tornaria a fer la sèrie: “Nosaltres ja vam estar deu anys, s’ha de deixar fer a altres persones. Quan ho vaig deixar ja no hi havia cap nen allà”.
