Tamara Falcó continua sense quedar-se embarassada, uns problemes de fertilitat que la tindrien molt preocupada. La filla d’Isabel Preysler es va casar amb Íñigo Onieva l’estiu de fa dos anys, el mateix moment en el qual van començar a intentar tenir un fill de manera natural. L’edat d’ella (que farà 44 anys el pròxim novembre) i diversos factors no els estaven posant el camí fàcil, així que van optar per sotmetre’s a un tractament de fertilitat en una clínica per veure si això els ajudava. A ella sempre la pressiona, la premsa, sobre el moment en què ampliaran la família. Han passat molts mesos i continuen sense cap bona notícia, així que han decidit donar-se un descans.
Aquesta situació sempre és complicada, especialment si fa tant de temps que desitges tenir un bebè i no pots. Les revistes del cor parlen molt sobre el procés que estan vivint, cosa que ha tornat a fer la revista Semana. Des d’aquí han contactat amb la psicòloga Lara Ferreiro, que comenta com podria arribar a afectar aquest moment de pausa en el tractament a Tamara Falcó: “Possiblement, la necessitat de fer aquest descans respongui al fet que ha de trobar la seva pau interior. Si repassem totes les seves declaracions sobre el tema, deduïm que està intentant convèncer-se a si mateixa que no passarà res si no es queda embarassada“.
El fet de ser tan religiosa també pot afectar-la, ja que deu tenir al cap la important idea cristiana de la formació de la família: “Aquestes creences poden generar molt estrès, sobretot en ella que no vol recórrer a la fecundació in vitro perquè no és compatible amb aquesta fe”. Tamara ha comentat que viu aquest tema “com una espasa de Damocles permanent“. I com podria traduir-se això? En un “dol etern i crònic” si no arriba a ser mare mai: “Viure amb aquesta pressió contínua la pot destruir com a dona”.
Els problemes que podria tenir Tamara Falcó si no aconsegueix quedar-se embarassada
I és que les dones que se sotmeten a tractaments de fertilitat que acaben sense tenir èxit poden quedar-se amb una sensació de “frustració“, amb “el dol” de no aconseguir la identitat desitjada de ser mare i “por” a no complir les expectatives personals i socials. En cas d’encara trigar molt més temps, l’experta adverteix que podria arribar a ser “horrible” per a ella i també per al matrimoni.
Les aturades enmig d’aquest tipus de tractament pot ajudar la futura mare, ja que són parèntesis necessaris per tal que recuperi el benestar emocional i alleugerir la pressió interna: “A més a més, que és una bona manera d’evitar el deteriorament de la qualitat de vida i de la relació de parella”. Pot arribar a ser molt frustrant per a tots dos, és clar, cosa que ho complica tot encara més. I és que estadístiques a les que ha tingut accés la psicòloga asseguren que el 60% de les parelles que fracassen en l’intent de ser pares “acaben trencant” perquè és molt comú que la dona que intenta quedar-se embarassada en aquest procés acabi pensant que potser s’ha equivocat a l’hora d’escollir la parella.
El seu consell com a professional? Que s’acompanyi d’un psicòleg especialitzat al llarg d’aquest procés per aprendre a processar les emocions i la frustració. La part més important és que ella s’acabi adonant que la maternitat no ha de definir la seva felicitat: “Ha de redefinir la maternitat com a un desig i no com una obligació”.
