Sandra Barneda s’ha convertit en un personatge imprescindible per a Telecinco, que l’ha coronat com la presentadora oficial d’un dels seus realities de més èxit. La periodista barcelonina compagina La isla de las tentaciones amb l’escriptura, passió que l’ha fet tornar a publicar una novel·la.
En el món del periodisme, ha tocat tots els pals i ara reflexiona precisament sobre això en una entrevista a El Mundo en la que també parla de la seva situació vital: “A mi em veu molta gent, però després marxo sola cap a casa, la soledat del presentador és molt real. No crec que siguem responsables que un programa triomfi o sigui un desastre, però ets la cara visible i molta gent ho aprofita per criticar-te a tu. Això genera una gran soledat, ja que ningú està al teu lloc i carregues tu amb tot això. Aquells que critiquen ho fan per darrere i tampoc no et pots fiar gaire d’aquells que t’alaben quan ho estàs fent bé. Aquesta situació genera molt de vertigen i hi ha dies en els que sento una soledat enorme”.
Sandra Barneda és coneguda des de fa molt de temps, però assegura que la fama no li ha pujat al cap: “Poso la meva fama a dieta perquè s’ha de controlar l’ego, el que es pot convertir en el bufó de la teva vida. M’agrada el meu barri, la meva família, els meus amics de sempre… Així mantinc l’equilibri i salut mental, a més a més de la teràpia“. En una professió tan inestable, la periodista considera que és vital posar-se en mans de professionals: “Passes de 200 a 0 i això provoca una reacció química en el teu cos, ja que t’has quedat sense adrenalina de cop. Necessites resposta a les teves preguntes per no enfonsar-te”.
Sandra Barneda reconeix que ha viscut etapes dolentes a televisió
Ha tingut una trajectòria increïble, però no totes les etapes han estat bones: “La televisió ha estat bastant cruel amb mi i he passat moments en què he rebut més cops que aplaudiments. Ho he passat malament, però ho he superat perquè sempre he tingut un pla B i un pla C. He vist molta gent caure i deixar-se perdre, jo no volia permetre que em passés el mateix”.
Una revista va revelar que Sandra Barneda era homosexual, una sortida de l’armari forçosa que no va poder controlar. Ara que ha passat el temps, reconeix que intenta no fer cas del que diguin sobre les seves relacions: “El món està canviant i és meravellós que cada vegada hi hagi més gent que pugui i s’atreveixi a viure lliurement la seva sexualitat sense ser jutjada per això. Que encara hi ha molta feina a fer? Per descomptat”.
