Pilar Eyre ha tret a la llum dues anècdotes molt divertides que s’han viralitzat a través de les xarxes socials. La periodista del cor ha assistit al programa de Marc Giró a TVE, en el qual ha mostrat la seva vena més simpàtica. En aquesta ocasió no ha parlat tant de la Casa Reial, el seu tema de preferència, sinó de la seva vida privada. La barcelonina ha explicat que, fa un temps, van segrestar el seu gos Bakunin i van estar buscant-lo amb la policia sense parar durant tres dies. A punt de rendir-se, va rebre una trucada d’uns homes que li deien que el tenien ells i que li tornarien a canvi d’un rescat de 3.000 pessetes, uns 20 €.
Ha explicat que van quedar en una estació de tren per fer l’intercanvi, un moment digne de pel·lícula en què va passar una cosa que no s’esperava: “Vaig anar-hi amb els diners que demanaven i, de sobte, van aparèixer els segrestadors amb el Bakunin. El gos no volia venir amb mi, volia quedar-se amb els segrestadors. Ells també li havien agafat estima, era com separar Romeo i Julieta! Ells ploraven en veure’l marxar mentre jo empenyia el gos i li preguntava si estava content mentre ell també plorava. Va ser molt bèstia, una frustració horrorosa. El pitjor de tot és que m’anaven trucant cada cert temps per veure com estava el gos. Jo els hi deia que bé, que gràcies”.
Pilar Eyre comparteix una altra anècdota surrealista
Pilar Eyre ha viscut de tot, pel que sembla, sobretot si tenim en compte l’altra anècdota esbojarrada que ha compartit en aquesta entrevista. La periodista té uns quants llibres publicats i és per això que la veiem signar a Barcelona pràcticament cada diada de Sant Jordi. En una d’aquestes vegades, hauria tingut un petit problema amb una dona que va apropar-se a ella: “Jo estava signant un dels meus llibres quan una senyora que estava a la cua em va dir que es deia Carlota i que la seva mare sortia en el meu llibre, la prostituta que vivia a Barcelona. Li vaig dir que aquella era una novel·la de ficció i li vaig preguntar si el personatge s’assemblava a la seva mare, però em va dir que no; que simplement la seva mare també s’anomenava Carlota i vivia a Barcelona”.
“Jo no sabia com fer-li entendre que aquella era una història de ficció i que el personatge era una prostituta, mentre que ella insistia en què la seva no ho era. Li vaig dir que no era la seva mare qui sortia en el llibre i ella va esclatar que li estava negant a la seva mare i que no m’atrevís a preguntar-li si la seva mare era prostituta. De sobte, va treure un ganivet de la bossa i em va dir que havia vingut a venjar la seva mare. Va haver de venir la gent de seguretat i desarmar-la mentre no feia més que cridar que la seva mare no era prostituta i demanant a la gent que no compressin el meu llibre”, ha prosseguit.
