Leire Martínez encara no ha acabat de pair la seva marxa de La Oreja de Van Gogh, un comiat molt dur que va gestar-se tan malament com van poder. No ha volgut donar gaires detalls sobre la decisió que van prendre la resta de membres del grup, que han abraçat el retorn d’Amaia Montero com si mai no hagués deixat de cantar amb ells. Això sí, ara acaba de concedir una entrevista al diari ABC que mostra com es troba després de tot. La idea era promocionar el seu disc, Historias de aquella niña, un àlbum en solitari amb el qual obre una nova etapa en la seva carrera. Ara bé, els titulars més cridaners tenen a veure amb el seu exgrup.
Per exemple, ha sorprès que digui que el títol alternatiu al disc era Una auténtica desconocida perquè considera que molta gent encara no la coneixia després de 17 anys al grup: “Molta gent m’ho ha dit, que sabia que era la cantant de La Oreja de Van Gogh i ja està”. Podria ser que això fos perquè al grup la mantenien en segon pla? “És estrany, però després ho analitzo i entenc que ha d’haver-hi un discurs unificat quan formes part d’una banda. No podem parlar cadascú en primera persona sobre el que cadascú sent. Ara que responc jo totes les preguntes, la gent es fixa en mi“.
A la portada del seu nou disc, apareix amb terra cremada al seu voltant i ho explica en aquesta entrevista: “És la metàfora de la purificació del foc, renéixer de les teves cendres. M’ha semblat divertit jugar amb aquesta nova etapa sense renunciar a la prèvia. He connectat amb parts de mi que estaven anestesiades, bloquejades i en desús”. Sempre s’ha mostrat bastant conciliadora cap als antics companys de grup, una actitud que sobta a molta gent perquè des de fora ha estat evident que no l’han tractat bé.
Les declaracions més sorprenents de Leire sobre la La Oreja de Van Gogh
Tornaria a col·laborar amb La Oreja de Van Gogh si li demanessin? La resposta a aquesta pregunta sorprèn encara més: “Fins que no em veiés en aquell moment, no podria respondre. Mai no tanco portes perquè seria negar una part important de la meva vida“. Les coses van acabar-se com van acabar-se, però això no implica que el temps que va passar amb ells fos tot dolent: “Va tenir coses meravelloses. No vull renunciar a allò ni oblidar-ho o desterrar-ho. Si arriba aquell dia, hauria de veure’s com o per què. Si arriba aquell moment i sento que és una opció, doncs per què no”.
No va sorprendre-la que Amaia Montero tornés al grup, encara que tampoc no tenia cap certesa que això acabaria passant: “No tenia certeses, però tampoc dubtes si et soc terriblement honesta perquè crec que era l’opció més lògica. Imaginar una tercera persona em costava fins i tot més”. Sap per què ha abandonat el grup Pablo Benegas? Diu que no i que tampoc no vol especular perquè això “ho emmerdaria tot“: “Sí que em va sorprendre perquè per a ell La Oreja era el seu projecte de vida”. No dirà res sobre la cançó nova que han estrenat perquè sap que es “desvirtuarà” tot el que digui i no vol “alimentar-ho“.
En aquest disc, Leire Martínez es dirigeix directament al seu passat: “A vegades ens fustiguem en excés i, per mi, ha estat important recordar-li a aquella nena que va fer el que va poder i que no li exigeixo més, que visqui tranquil·la”. Es pregunta què hauria passat si hagués fet les coses d’una altra manera: “No vull donar-li més voltes“.
