La pressió estètica, les crítiques, la necessitat d’encaixar dins uns cànons establerts per la societat, són alguns dels temes que tracta el nou documental Sempre (im)perfectes de 3Cat. A través de set testimonis de diversos personatges de l’esfera pública, donen veu a les seves històries personals i com aquestes pressions els afecten en el seu dia a dia.
El cantant i presentador Miki Núñez s’ha sincerat sobre els problemes alimentaris que ha patit des de petit en aquest documental. No és el primer cop que l’artista terrassenc parla de la dismòrfia corporal que pateix i la convivència amb els pensaments negatius sobre el seu cos. Tot i això, el seu testimoni en l’última producció del Sense ficció ha estat molt impactant.
La lluita de Miki Núñez contra la pressió estètica i el trastorn alimentari
“Jo cada vegada que em veia, fos on fos, sentia fàstic. Només tenia paraules de rebuig cap a mi”, relata Miki Núñez en el documental de la cadena catalana. “Em deia coses superlletges, que ningú mai m’estimaria, que com volia ser jo actor o cantant si tenia aquell cos, que era gras, que per què menjava tant… Tot això m’ho deia constantment, cada dia”.
Visiblement emocionat, el presentador de Zenit i Eufòria recorda els problemes que ha patit per aquesta dismòrfia corporal que l’ha acompanyat des de ben petit. De fet, assegura que “sempre ha tingut problemes amb el menjar”. “Menjava molt poc, llençava el menjar o si menjava molt intentava vomitar”, confessa el músic.
🗨️"Jo, cada vegada que em veia, sentia fàstic"
— Sense ficció (@senseficcio) January 28, 2025
Miki Núñez ha patit un trastorn de la conducta alimentària des dels 8 anys. Ha decidit parlar-ne obertament perquè els nois vegin que també els pot passar i animar-los a parlar-ne #SempreImperfectes3Cat
🔗https://t.co/xkUJsTeTRq pic.twitter.com/aC8vb8gUt4
“Tots els problemes que he tingut en la meva vida i totes les ansietats han sigut relacionades amb el menjar, en la no acceptació del que soc i el cos que tinc”. Un dels moments més impactants del seu testimoni ha estat quan ha recordat un dels pensaments que ha tingut. “Pensava, ‘bé si ara em dono un cop molt fort al cap, deixaré de patir’, no he pensat mai a treure’m la vida, però sí en deixar de patir d’alguna manera”.
La importància de donar veu i demanar ajuda
El mateix Miki Núñez confessa que “si ho hagués explicat abans, l’hauria ajudat moltíssim i potser no tindria els problemes que té ara”. “La pressió és altíssima i veure que la gent té els mateixos problemes que tu, et fa sentir més humà”, ha explicat.
El documental dirigit per Laia Mestre posa el focus en una problemàtica molt estesa. El rebuig corporal afecta sis de cada deu adolescents i en molts d’aquests casos aquest rebuig desemboca en un trastorn de la conducta alimentària. A Catalunya, hi ha 28.000 joves que ho pateixen i en el 90% dels casos, són noies, malgrat que cada cop hi ha més nois que s’atreveixen a parlar i demanar ajuda, com el cas del Miki.
Testimonis com el del presentador català, l’actriu Mara Jiménez -que posa en relleu la grassofòbia que ha patit des de petita-, el testimoni de l’activista Adriana Boho o el discurs sobre l’edatisme d’Àngels Gonyalons són una petita mostra de la gran problemàtica social que comporten aquestes pressions. El nou projecte del Sense ficció, Sempre (im)perfectes va aconseguir un 12,5% de quota de pantalla i 245.000 espectadors.
