Marta Carreras s’ha col·locat en la llista de periodistes més reconegudes del país gràcies a la seva feina a Els Matins de TV3. En una entrevista al SX3, s’ha sincerat sobre la seva família i ha tret a la llum un episodi desconegut de la seva maternitat. El desembre passat, va patir un avortament del que ha parlat ara per primera vegada. Estava embarassada del tercer fill, però desgraciadament els metges van donar-li males notícies. “No hi ha batec“, van dir-li quan ja havien passat tres mesos i sabia que seria un nen. El Jan havia mort dins de la seva panxa i el procés de pair-ho ha estat “salvatge“: “Tinc una ferida de vida, la porto bé i soc feliç, però la porto a dins”.
“Estava esperant el meu tercer fill amb moltíssima il·lusió i en una revisió la ginecòloga ens va dir que al Jan se li havia parat el cor i que estava mort, que no podria seguir endavant. Va ser un malson“, ha dit. Descriu aquell moment com un d’aquells en què tu dius “Ara em despertaré i tot això no serà veritat”. Desgraciadament, sí que era veritat i va haver de pair-ho: “Ho vaig veure tot borrós, no sabia com reaccionar ni com assumir tot això. Em vaig poder acomiadar d’ell… Però tens molta por en el moment en què et donen la notícia i una por física de dir Ostres, ara què passarà? Ara a què m’hauré d’enfrontar?“.
No hi ha encara molta informació sobre el tema de l’avortament, un tabú contra el que Marta Carreras vol lluitar tot compartint la seva experiència: “I una vegada que passa tota la part física, que és duríssima i salvatge, ve la pitjor part. Marxes cap a casa i veus que has tingut un part sense premi, que arribes a casa i et sents buida, també literalment“.
“Jo puc dir que l’estimo, l’he tingut en braços i me n’he enamorat també al primer segon, però no l’estimo com estimo els meus fills amb els quals tinc moltíssimes experiències i hi convisc. Tinc enyorança, però no sé ben bé de què”, reconeix. I després entra en joc la culpa, la temuda culpa, que et fa preguntar-te si has fet alguna cosa malament: “T’entra una part de ràbia de dir Com pot passar això i que no em sàpiguen dir per què? Què passa, que no s’investiga prou? No ho sé, són molts dubtes”.
Una pèrdua que costa molt de gestionar emocionalment, una muntanya russa d’emocions: “A més a més, amb aquesta sensació que tot aquest procés l’has de fer tu i que poca gent et pot ajudar amb res. Intentar que no es converteixi res en un tabú enquistat, sinó parlar-ho amb naturalitat, tot i que costa, i que jo hi penso molt més del que en parlo. I ho porto a dins i tinc aquí com una ferida de vida, que la porto, però la porto bé i soc feliç, però la porto bé“, ha afegit la periodista en aquest testimoni tan sincer com dolorós.
Marta Carreres dona detalls de la seva vida familiar i parla dels fills
En un altre vídeo, ha donat detalls dels dos fills que té. El Max, de 7 anys, i el Pol, de 5, que es barallen molt, però també “s’adoren” i no poden jugar l’un sense l’altre: “Es barallen, es peguen, s’insulten, s’enfaden molt… i s’adoren”. Ja es troben en una edat en la qual han agafat certa autonomia, quan ella va adonar-se que podia tornar a respirar i fer servir els dos braços per a més coses que no per adormir-los: “Comences a anar allà on vols i poder fer més plans. A parlar amb gent i que ells juguin, cosa que els primers anys és impossible”.
La presentadora els va tenir molt seguits i està molt contenta d’haver pres aquesta decisió, ja que ella té l’experiència de portar-se 10 anys amb la seva germana i la relació és molt diferent: “És molt interessant tenir una relació així, però quan només es porten dos anys i mig acaben sent millors amics“.
Gràcies a tenir fills, Marta Carreras explica que ha començat a redescobrir el món a través dels seus ulls: “És al·lucinant veure com tot els flipa i tot et torna a flipar a tu també perquè li fas descobrir allò per primera vegada”. Els seus fills tenen el nino del Mic a casa, però ara mateix diu que l’obsessió és Bola de drac.
Una entrevista que permet que els teleespectadors coneguin una mica més la periodista amb qui esmorzen cada dia.
