María Patiño s’ha sincerat com poques vegades havia fet en una entrevista davant d’una periodista a qui coneix bé, una professional de la televisió com Carlota Corredera que s’ha buscat la vida i ara treballa en un pòdcast propi. Totes dues han criticat la premsa rosa, la manera com s’han aprofitat les revistes del final de Sálvame i la poca empatia que va demostrar-se, en general, durant l’emissió del documental de Rocío Carrasco.
La gallega ha confessat que tenia una idea preconcebuda d’ella i que gràcies a sentir-la expressar-se va canviar d’opinió: “Crec que fa falta una mica de pedagogia en el tema de la violència de gènere. Em vaig sentir molt qüestionada per tu, Carlota, perquè em preguntava qui eres tu per dir-me que jo tenia una educació masclista. Em va costar, però hi ha vegades en què hem d’abaixar el cap i escoltar”.
María Patiño se sincera sobre la bulímia que va patir quan era adolescent
Sobre la seva vida privada, ha reconegut que va passar-ho molt malament per culpa de la bulímia que va patir durant uns anys de la seva vida: “Jo mai no havia estat bona en els esports i mai no n’havia practicat. Era adolescent quan vaig començar a patir trastorns d’alimentació i els metges em van recomanar que en practiqués algun perquè seria bo per a la meva salut mental; va ser allà quan vaig aficionar-m’hi. Arran d’haver patit aquell problema d’alimentació sento pànic de tornar a caure malalta i tinc tanta por, que prefereixo tenir un menjar sa perquè em fa por tornar a viure el que vaig viure perquè ho vaig passar molt malament”.
En la seva època hi havia pocs metges especialitzats en aquest tema i tampoc no hi havia massa informació, el que va complicar-ho tot encara més: “Vaig estar en un psiquiatre general i no estaven preparats per ajudar-me en el cas concret que jo patia, que era bulímia. La bulímia va ser una addicció d’autodestrucció perquè no t’estimes. Hi ha gent que li dona per beure alcohol, altres es droguen, altres s’autolesionen… doncs a mi em provocava plaer una cosa tan increïble de creure com era vomitar perquè era una manera de dir-me a mi mateixa que no mereixia res bo a la vida i que mereixia un càstig. Jo castigava aquella Maria”.
Diu que recorda algunes sessions de teràpia en què li recomanaven que recordés com era la María Patiño de 6 anys i que l’abracés: “Doncs jo era incapaç de fer-ho, era incapaç d’estimar-me i de dir-me alguna cosa maca a mi mateixa. Les persones que deixen de menjar és el mateix. No és un tema de menjar, sinó de salut mental”. En el seu cas explica que l’afectaven molts els comentaris sobre el seu físic, però sobretot era una qüestió d’autoexigència en adonar-se que no arribava al que volia.
La presentadora reflexiona sobre el seu futur després del final de Sálvame
María Patiño també ha parlat del final de Sálvame i la seva vida ara que han cancel·lat el programa que més diners li donava. Ha reconegut per primera vegada que està preocupada pel futur: “El meu problema és que ara, de la manera en què he viscut i m’he expressat, em pregunto on podré fer tot això. Aquesta és la meva por. Necessito reflexionar sobre el que vull i sobre què puc donar. No he rebut cap oferta, de moment, més enllà de continuar al capdavant de Socialité“.
“Jo no puc viure sense treballar perquè necessito estar activa. La meva por ara és treballar només per diners, ja que necessito que m’agradi el que faig i em fa pànic no sentir-me il·lusionada i deixar de creure en mi mateixa. Ara el que he de fer és aprendre a gaudir del temps lliure, una cosa que em costa molt”, ha afegit.
