Manuel Carrasco ha iniciat la nova temporada de Lo de Évole, el programa d’entrevistes presentat pel periodista Jordi Évole. En una conversa en què l’andalús i el català s’han citat a Londres, Manuel Carrasco s’ha sincerat com mai compartint anècdotes personals i la cara més fosca després de passar per Operación Triunfo. El talent show va ser una gran plataforma per saltar a la fama, però no tot va ser tan positiu com s’esperava. Dues dècades més tard d’haver quedat en segona posició a OT, el cantant comparteix detalls de la realitat un cop superada l’experiència, com per exemple la seva vida Barcelona dormint en un matalàs posat a terra en un pis compartit de Barcelona o els motius pels quals no es presentaria de nou a OT.
Les llums i les ombres d’Operación Triunfo
Operación Triunfo és un concurs musical instaurat a la retina de moltíssimes persones. Durant setmanes perfils desconeguts es tanquen dins una acadèmia i setmana rere setmana se sotmeten al judici d’un jurat i uns espectadors que decideixen qui continuarà dins el projecte o haurà de dir adeu abans d’arribar a la final. Per a Manuel Carrasco, l’experiència va tenir llums i ombres. Després d’haver quedat en segona posició l’any 2002, durant la segona edició d’OT, va adonar-se de la repercussió que tindria i com la seva vida podria canviar a partir d’ara. Per a ell va ser com “un salvavides enmig de l’oceà quan t’estàs mig ofegant”, un impuls per sortir de casa, de la cosa coneguda, però que un cop va acabar l’experiència, va adonar-se que la realitat del carrer era més aviat diferent. “Jo crec que ningú que surt d’un programa així, almenys en la meva època, surt bé del tot realment”, explica.
Un cop va sortir d’OT va signar un contracte amb una productora, però en el seu cas creu que no va estar tan ben assessorat com els seus companys, acceptant coses de les quals potser no eren del tot correctes. “Et donaven les coses fetes, tenies la sensació que hi havia un repartiment on el que menys importava no era la música”, ha explicat. Fins i tot va arribar a pensar que les seves propostes “no eren tan bones”, però va decidir començar a ser “incòmode” tot i que econòmicament era bo per a ell. Durant aquesta etapa postconcurs vivia a Barcelona compartint pis amb un company del concurs, Joan Tena, i el seu germà sota unes condicions complicades. “Vivia en un matalàs posat a terra, sense llençols amb una muntanya de roba que em regalaven al costat”, ha confessat.
Més de dues dècades després d’haver viscut aquesta experiència, i amb tot el que ha vist, tant positiu com negatiu, si tingués l’oportunitat de tornar enrere i presentar-se a OT, ho faria? “Sabent tot el que sé ara, no”. Évole ha plantejat una segona pregunta, si creu que tindria l’exit que té si no fos perquè va sortir d’un programa. “Per què no? Si, pot ser”, ha admès. En tot cas, un altre cop de realitat van ser els concerts, quan amb els concursants omplien fins a 10.000 butaques. “El primer concert de la meva vida el vaig fer a Prado del Rey, en un camp de futbol com a solista i van venir 300 persones. Jo no entenia res. Tenia moltíssima por de tornar a casa sent un fracassat. Em vaig aïllar bastant. Tinc una tristesa guardada al racó d’aquests rimers anys”, ha revelat.
Tras OT, las puertas de la fama se cerraron rápido. Tocó volver a empezar. #LoDeManuelCarrasco pic.twitter.com/a6QG1WfC8n
— Lo de Évole (@LoDeEvole) January 18, 2026
La seva “mala vida” abans d’OT’ i una anècdota boja en un judici
En aquesta entrevista l’intèrpret de Qué bonito es querer ha compartit detalls de la “mala vida” abans d’Operación Triunfo. Abans de ser concursant portava un estil de vida diferent a finals dels anys 80 i 90 a Isla-Cristina, el seu poble de Huelva, on convivia amb situacions dures. “Beure, trobades amb les drogues… Al barri no coneixíem a ningú que hagués anat a la universitat, jo vaig ser l’únic a casa que va acabar l’EGB. Em vaig criar en un pati de veïns, en una habitació els set”, ha revelat.
Durant la conversa també hi ha hagut espai per a les anècdotes divertides i boges, com per exemple com va acabar citat per un jutjat per culpa d’una pandereta. Resulta que en un dels seus concerts l’artista va llançar al públic una pandereta que feia servir, i dues noies la van agafar alhora. La decisió sobre qui se la quedava va haver de decidir-la un jutge i Manuel Carrasco va acabar citat a judici per saber a qui havia donat l’instrument. Tot plegat, una entrevista molt extensa i curiosa per conèixer la vida del cantant abans i després d’OT.
