Luis Font va formar part d’un dels grups revelació a finals dels 80, Locomía. L’artista català va tocar el cel, però la vida li va canviar radicalment quan el van fer fora d’aquest quartet. Ara mateix, no té feina i es veu obligat a cantar a dins del metro a canvi de diners. No es parla amb el seu germà Xavier, amb qui va fundar la banda, i encara es recupera d’una depressió que ha arrossegat durant 25 anys. Aquest cap de setmana ha reaparegut en una entrevista molt esperada a Socialité, el programa de Telecinco. Què li ha passat?
Ara se’l pot veure cantar a dins dels vagons de Madrid com un músic de carrer més: “He començat a cantar en el metro per necessitat, ja que no he trobat feina. Els primers dies vaig tenir por i també la sensació de por escènica, el que mai no havia tingut i això que havia cantat davant de 50.000 persones. No puc deixar de ser qui soc, sempre seré cantant i aquesta és la meva essència. Al metro he descobert un món que desconeixia totalment, aquí m’he retrobat amb la música i el públic”.
Luis Font assegura que la gent se sorprèn quan el veu al metro i que intenten ajudar-lo amb la voluntat: “He trobat un munt d’àngels que em continuen ajudant. La gent m’ajuda amb monedes i mostrant-me la seva estima i admiració. Em diuen que jo puc i és veritat”.


Luis Font té problemes de diners i es veu obligat a cantar al metro
En l’última entrevista que havia concedit, ja deixava caure que no travessava un bon moment econòmic: “En aquests moments, visc amb una paga de 250 €. He buscat feina i he treballat de diverses coses, però em costa encaixar”. Sempre s’ha dit que va ser el seu germà qui el va fer fora del grup, segurament el pitjor moment per al català: “Mai no havia provat les drogues i, llavors, vaig començar a consumir cocaïna. No em mereixia que em fes fora del grup. Em drogava per calmar la meva ansietat. Ho he passat molt malament i he estat 27 anys en un pou de depressió”.


L’any passat van emetre un documental sobre el grup i això va fer que es tornés a pensar en ell després d’anys de silenci mediàtic. Ara canta al metro per obligació i és probable que el germà ni tan sols així reaccioni davant les seves dificultats.






