Karlos Arguiñano té un estil molt personal a l’hora d’explicar les receptes en el seu programa de cuina a Antena 3. Els acudits dolents que intercala amb les explicacions s’han convertit en un tret diferencial i, fins i tot, icònic. Però és que, a més a més, també regala diversos consells als teleespectadors que el sintonitzen cada migdia. Doncs ha estat un d’aquests el que ha cridat més l’atenció recentment, ja que ha deixat anar que hi ha un plat que no demana ni menja mai quan va a dinar fora. Quin és l’ingredient que mai no tastarà quan dina en un restaurant? Curiosament es refereix al pa.
És molt habitual que serveixin pa per picar i acompanyar els plats quan t’assignen una taula en un restaurant. En el seu cas, però, el xef opta per deixar la safata plena amb aquest aliment sense ni tan sols tocar-lo i ha explicat per què. “El meu fill Joseba fa pa i recordo que, fa un temps, li vaig dir que només en fes si realment havia de fer pa bo perquè és un aliment gual d’important que la resta“, ha dit.
Karlos Arguiñano lamenta que ni tan sols els restaurants cars no serveixin bon pa
En el seu cas, troba que molts restaurants “maltracten” aquest producte: “És importantíssim tenir un pa bo, no qualsevol pa… Que, a vegades, veig la gent menjant-se qualsevol tipus de pa”. De fet, diu que anar a un restaurant bo no és sinònim de menjar un bon pa: “Te’n posen cada un… Jo pa d’aquest chungo no en menjo. No em fotis, és que si vas menjar un bon peix o una bona carn doncs, joder, dona’m un pa bo. Després em cobres un euro o el que vulguis, però dona’m un tros de pa bo”.
Karlos Arguiñano ha deixat clar en aquesta intervenció a El Txoko de Idoate que el pa tou que serveixen és indignant: “Per comprar llaminadures, vaig a la botiga de llaminadures. Sempre tinc esbroncades per culpa del pa“. Si fem cas a les seves indicacions, el millor és cuinar el teu propi pa perquè considera que és “molt fàcil de fer” i l’única cosa que cal és “repassar les quantitats” i “els temps de repòs”.
Tota una crítica que demostra quin és el parer de Karlos Arguiñano en aquest sentit, un cuiner que no té pèls a la llengua i que no dubta en deixar anar tot el que pensa encara que els restauradors s’enfadin.
