Judit Mascó ha concedit una entrevista molt personal en la qual ha recordat alguns dels moments més impactants del seu passat, de la mateixa manera que també ha donat detalls actuals de les filles i s’ha mostrat bastant catastrofista pel que fa al futur. Una de les models més internacionals que ha tingut Catalunya s’ha sincerat a la cadena SER en una intervenció que ha sorprès, ja que ha parlat de l’etapa a l’Esplai dels Caputxins de Sarrià o dels inicis complicats en la seva professió. Les seves arrels són molt lleidatanes, ha explicat: “Soc de la Catalunya profunda, molt profunda“. Els seus avis eren de Ponts, un petit poble de Lleida en el qual tenien una casa coneguda com a “Cal Maco” ja que tota la bellesa física li ve d’aquesta branca.
Pocs saben que Judit Mascó va estudiar Música, que va fer els cinc anys de solfeig i un examen al Liceu que cataloga de “trauma”. Aquella era una època “molt grisa” en aquest camp, ja que encara quedaven professors molt grans del franquisme que eren “molt rigorosos i seriosos”: “Ells em van fer avorrir la música, em feien molta por i el dia abans de l’examen estava molt nerviosa”.
No va ser una etapa gaire agradable per a ella, però, tot i això, ha volgut que les quatre filles estudiessin música també: “Me n’he preocupat que ho fessin en una escola pública on ensenyessin música de qualitat. Aquí no hi ha exàmens, la música és per gaudir-la i totes són molt musicals. Una toca la bateria i abans tocava la viola de gamba, la gran toca el piano i totes han cantat en una coral. A casa hi ha molt d’art i tots som d’humanitats excepte la petita que s’està decantant per la ciència. El meu marit sempre li deia que era l’única esperança i sembla que ho ha sentit de sempre”.
Judit Mascó treu a la llum com era la seva vida familiar
Els seus pares eren mestres i també directors de l’escola en la qual ella estudiava: “Quan em castigaven, els professors en deien que aniria al despatx del director i m’era igual perquè era el meu pare. Allò no funcionava i vaig haver de canviar d’escola al cap de tres anys. No m’agradava gens, no volia ser la filla de. He sigut gamberreta, però molt mesurada, m’agradava tirar la pedra i amagar la mà”.
Un altre detall de la seva vida que no es coneixia fins ara? Que de jove va viatjar molt amb els seus pares en caravana: “Era molt pesat, al principi. Només per travessar tota França ens hi estàvem tres dies! Amb els meus pares no fèiem viatges de diversió, sinó que volien que hi hagués una mica de cultura”. Quan era petita, tenien una rutina de diumenge amb la família que li encantava: “Dormíem més, esmorzàvem xocolata amb nata, anàvem a missa, es comprava el pollastre a l’ast i el tortell de nata”.
Quan va fer el boom la carrera de model de Judit Mascó?
Judit Mascó va fer carrera als Estats Units i ha viatjat molt per la seva feina de top-model: “Va arribar un moment, quan tenia 20 anys, en el qual somiava que em sortís una feina a prop de casa per poder veure la família. Jo tenia les meves arrels molt ben arrelades aquí perquè tenia el meu xicot i el meu grup d’amigues. Jo, mentrestant, estava sempre amb gent adulta i en un negoci rigorós amb molta competència. El que feia m’agradava molt, però no m’omplia prou perquè necessitava tornar a casa i fer-me un gintònic amb les amigues”.
Allà, però, va viure com una reina: “Vaig rebre una oferta per sortir a la portada de Sports Illustrated als Estats Units. No em van fer passar ni per duanes. Em van preparar la suite que havia deixat el Michael Jackson i davant de Central Park hi havia una manifestació de feministes en contra meva. Vaig sortir del meu primer plató a Amèrica i la meva vida va canviar”. La feina de model és molt competitiva i s’hi comença molt aviat, quan encara són adolescents: “Sempre t’estan pressionant dient-te que aviat se t’acabarà. Jo, per exemple, mai de la vida hauria pensat que amb la meva edat continuarà vivint d’aquesta feina. Quan em diuen que soc exmodel, em ric perquè encara visc de la moda”.
Tot ha anat evolucionant des de llavors i ella se sent afortunada en aquest sentit perquè ara hi ha molta feina per models grans que fan campanya de productes que són afins a la seva edat: “Per fi veiem models que anuncien cremes antiarrugues quan les necessiten, no com quan ho feia jo amb 20 anys sense cap arruga. Això ha canviat cap a bé. No totes les marques ho apliquen, però cada vegada hi ha més companyies que volen que la gent se senti identificada de debò amb les models”. Li agrada això del present, però també s’ha mostrat negativa pel que fa al rumb que està agafant el món: “El pitjor encara està per arribar. Gaudim mentre hi siguem a temps“.
