Jessica Goicoechea mai no ha estat d’aquestes famoses que callen per evitar escàndols, tenint en compte que ha demostrat no tenir pèls a la llengua també pel que fa a temes polèmics. Un parell de setmanes després de confessar obertament que sempre passeja per Barcelona amb gas pebre a la bossa perquè sent “molta inseguretat”, ara s’ha pronunciat sobre la crisi a Ceuta amb unes paraules que molts han aprofitat per acusar-la de racista. Ella, atacada per totes bandes, ha volgut defensar-se en un comunicat incendiari.
“A tots els que esteu organitzant campanyes d’odi i boicot contra mi, perdeu el temps. Tinc exactament el mateix dret a parlar que vosaltres, i ni el vostre assetjament ni les vostres amenaces aconseguiran fer-me callar“, etziba la catalana. Jessica Goicoecha lamenta que, aquells que s’omplen la boca parlant de llibertat d’expressió i de drets, ara siguin els primers a intentat silenciar-la i boicotejar-la només perquè no pensen exactament igual que ella.
L’empresària va criticar obertament el govern de Pedro Sánchez per la gestió que ha fet de la crisi migratòria, al mateix temps que va descriure la situació a Ceuta com a “invasió“. Ella sostenia que la immigració havia de ser legal, ordenada i condicionada a què qui arribi treballi, s’integri i respecti les lleis. Que vinculés la immigració procedent de països islàmics com un risc per al dret de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+ va acabar d’escalfar els ànims, és clar. El que no pot ser, però, és que ara l’ataquin amb el record de la violència de gènere que va denunciar haver patit a mans de la seva exparella: “Cal ser profundament covard i miserable per intentar utilitzar com a excusa un episodi de violència de gènere que vaig patir fa anys. No té absolutament res a veure amb una altra cosa“.
Jessica Goicoecha denuncia que estiguin pretenent vincular un delicte individual que va viure en la seva vida personal amb un debat sobre fronteres i seguretat nacional: “Això és un salt acrobàtic ridícul que només demostra la vostra manca d’arguments”, insisteix. “Intentar ressuscitar un trauma personal que no guarda la més mínima relació amb el que està passant a Ceuta per intentar deslegitimar-me no us dona la raó: només retrata com de bàrbars humans sou per pretendre instrumentalitzar el meu dolor“, afegeix la barcelonina.
Jessica Goicoechea matisa les seves paraules sobre la crisi a Ceuta
Molts detractors de Jessica Goicoechea l’han acusat de tenir un discurs de dretes, cosa que també l’ha fet saltar. Ella diu que pensa per ella mateixa i que ningú la representa al 100%: “No dec lleialtat a cap partit i no necessito que ningú em digui què he de pensar”. Independentment d’això, es defensa i recalca que està a favor de la immigració: “Dono suport a tota aquella persona que vingui a aquest país a aportar, a treballar, a integrar-se i a respectar les nostres lleis i costums. És una cosa totalment lògica i necessària”.
No creu que haguem d’acceptar tothom, però: “El que no es pot defensar és l’entrada massiva i incontrolada sense complir cap mena de requisit, com si les fronteres no existissin“. Ella està a favor d’exigir un control legal i unes normes mínimes d’accés: “Això no és odi sinó sentit comú, ordre i seguretat tant per als qui ja hi som com per als qui venen a fer les coses bé”.
Ella no és d’aquestes que creuen que és bo dir que tothom és benvingut a Espanya quan moltes famílies “no arriben a final de mes”, els joves no tenen accés a l’habitatge, la sanitat està “col·lapsada” o els serveis públics estan “límits”: “Pretendre acollir tothom sense control mentre la gent d’aquí s’ofega no és solidaritat: és irresponsabilitat“, clama Goicoechea.
Jessica Goicoechea sempre ha defensat els drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+, per la qual cosa li sembla “una broma de mal gust” que l’estiguin criticant tantes feministes: “De debò em donareu lliçons mentre justifiqueu l’entrada massiva d’una ideologia religiosa on les dones són esclaves i els homosexuals estan perseguits o castigats? Obriu els ulls“. I és que ella creu que si es permet que això avanci, ni les dones ni la gent del col·lectiu podran caminar tranquils pel carrer: “Això és una realitat que ja està passant. Defensar els drets de veritat implica protegir el país dels qui pretenen destruir-los, no ser còmplices per postureig”, afegeix en un escrit que farà parlar.
