Isabel Pantoja no ha estat mai una bona cap, si fem cas a tots els testimonis que han sortit d’extreballadores descontentes amb ella. Després de tot el que ha tret per la boca la Dulce, l’antiga mainadera, poques coses més podien sorprendre sobre la cantant i la seva manera de tractar els empleats. Doncs bé, ara han sortit detalls encara més esfereïdors gràcies a Pepi Valladares, l’antiga assistent personal, i a Laura del servei. Totes dues han parlat amb el programa de la tarda de Telecinco en una entrevista que suposa una denúncia ferma cap a ella.
Feina de dilluns a diumenge, obligades a estar disponibles les 24 hores del dia i a canvi d’uns diners que no arribaven al sou mínim. Aquestes eren les condicions bàsiques del contracte, que va començar encara pitjor perquè la Pepi no va estar donada d’alta fins tres anys després quan van veure’s forçats perquè va patir un accident laboral i no volia problemes. Fins llavors, les seves quotes de seguretat social les havia pagat ella mateixa: “A Isabel no li agradava pagar la seguretat social… I, de fet, durant la meva baixa vaig cobrar gràcies a Julián Muñoz i no a ella”.
Cap dels treballadors d’Isabel Pantoja no tenia dies lliures, pagues extres i tampoc un horari fix. Laura ha estat contundent: “Les jornades eren de 15 o 16 hores. Sempre ha anat a explotar els treballadors“. Un malson que també va experimentar Pepi: “No existia un horari laboral cm a tal. Ella et deia quan t’avisava i tu havies d’estar disponible tot el dia”.
“Durant la nit, de fet, fas molta més feina que durant el dia”. A què es refereix? Doncs que, per exemple, estaven obligades a despertar-se quan les trucava a les tres o les cinc de la matinada perquè la senyora “volia un Colacao”. Pepi recorda pujar a la seva habitació en pijama, és clar, i haver d’encendre-li la tele “o reconfigurar-li” mentre Isabel Pantoja li donava conversa “com si fossin les tres de la tarda”: “Té un descontrol d’horaris molt fort”.
Quanta gent tenia contractada Isabel Pantoja?
En aquell moment, Isabel tenia contractat un matrimoni que s’encarregava de netejar, cuinar i mantenir el jardí. A més a més, pagava a la mainadera i a Pepi com la seva assistent. Quina era la seva feina? Encarregar-se del seu dormitori i la preparació de totes les gales i concerts, tot fent-li la maleta i escollint el vestuari que duria.
Va aguantar molts anys al seu costat, malgrat les condicions que va haver de suportar. I per què? Ara que han passat els anys, creu que era el poder de convicció d’Isabel el que impedia que s’adonés realment del que estava passant: “Tenia un do per atraure’t molt fort i feia que sentissis pena, quan et demanava que l’acompanyessis“.
Tot un seguit de declaracions que deixa en molt mal lloc a la cantant, que s’hauria aprofitat dels treballadors amb horaris infernals i sous que no complien amb l’exigència de la feina.
