Glòria Serra ha explicat, per primera vegada, el greu problema d’agorafòbia que va patir durant un temps. La periodista es veia incapaç de sortir al carrer i va estar tancada a casa durant tres mesos, tal com ha reconegut en una entrevista impactant a RAC1. I en què consisteix aquest trastorn d’ansietat? Bàsicament, en el desencadenament d’una por davant la situació d’estar al carrer, a espais oberts o llocs plens de gent.
No és fàcil de diagnosticar i, encara menys, d’entendre per algú que no l’hagi tingut. I, per això, explicar-ho a la família va ser complicat: “Mai no oblidaré la mirada que em va fer la meva mare quan li vaig dir que no podia travessar el carrer. Va ser terrible, no sabia com explicar-li. Hi ha molta incomprensió de l’entorn perquè és un temor irracional, però jo sentia que trobar-me al carrer em posava al perill“.
En aquesta intervenció tan personal, la presentadora d’Equipo de investigación confessa què sentia exactament quan sortia de casa: “Tenia la sensació que em demanaven que saltés d’una planta molt alta i jo tenia clar que no saltaria“. Un dels moments més forts? Quan va haver de demanar un taxi per anar a casa perquè es veia incapaç de continuar caminant pel carrer: “El pitjor és que no podia parar de tocar la paret“.
Glòria Serra explica com va saber que tenia un problema de salut mental
Si Glòria Serra va saber què li passava va ser perquè va fer cas del seu amic Andreu Buenafuente, que va recomanar-li que anés al psicòleg quan va ser testimoni d’un atac d’ansietat molt fort de la periodista. Ella no li feia cas, però la seva insistència va ajudar-la a fer el pas i rebre el diagnòstic.
Tot això va passar quan Glòria Serra tenia només vint anys, un moment en què s’autoenganyava sense parar: “Em feia un discurs a mi mateixa per justificar tot el que feia. Va arribar a ser un xoc descobrir que m’autoenganyava i m’ocultava el meu estat real“. Què va fer pensar al psicòleg que tenia agorafòbia? Que la periodista sentís la necessitat d’anar llegint pel carrer: “Ho feia per no veure que era al carrer i no tenir un atac d’ansietat”. Després de molta teràpia i tres mesos de tractament, ha pogut recuperar-se.
El que més li agrada és que la societat hagi avançat molt des de llavors i ara es pugui parlar de salut mental en antena, ja que creu que pot ajudar molt.
