Enric Auquer s’ha convertit en un dels actors revelació dels últims anys després de la participació a projectes tan potents com Casa en flames, Cites, Com si fos ahir, Sky Rojo o Ebre, del bressol a la batalla. L’entrevista que ha concedit a Roger Escapa per a l’Eclipsi de 3Cat ha servit per conèixer detals molt curiosos sobre la seva vida anterior a l’actuació, per exemple, quan va encadenar un munt de feines diferents. Entre els titulars que ha deixat anar? El lloc tan curiós on acostuma a estudiar els guions, també. Tot un seguit de perles que encantarà saber als seus fans.
L’actor ha sorprès, per exemple, quan ha reconegut que no té memòria. Aquesta és una qualitat indispensable en la seva feina, tenint en compte la de pàgines que ha de memoritzar per a les pel·lícules. Ara bé, té una explicació: “Tinc molt mala memòria, ni tan sols recordo si els meus fills van néixer pel matí o a la nit. I em dedico a memoritzar textos, però són memòries diferents… Memoritzar textos és una cosa que se’m dona realment bé perquè tinc molta facilitat en això, el que em passa és que penso en el meu passat i és tot un batibull estrany”.
Explica l’Enric Auquer que té pinzellades del seu passat, només, com el dia en què va perdre la virginitat: “Recordo que hi havia espelmes perquè vaig fer cas a la meva mare que em deia que era important i així ho vaig fer. La recordo molt maca i això que fa molts anys, jo devia tenir uns 16 anys”. I com és que li costa tant? La seva suposició, que té a veure amb la dislèxia i el TDAH que pateix: “No estic gaire present perquè visc la vida sense parar”.
Els textos dels guions sí que se’ls aprèn, però d’una manera molt curiosa. El dia que ha d’estudiar, l’inicia amb una rutina concreta: “Em llevo ben aviat, em tanco al lavabo i fins a l’hora de dinar no surto si realment he d’estudiar. Puc estar cinc hores al lavabo amb una cafetera, l’estufa d’aire calent… però no en posició de cagar, assegut al terra del lavabo“. No sap ben bé per què, però sospita que li agrada perquè aquest és el lloc “més gustós” que mai ha descobert: “M’encanta, memoritzo el text allà amb el cafè i un paquet de cigars“.
Totes les feines que ha tingut Enric Auquer abans de ser actor
L’Enric Auquer reconeix que se sent “afortunat” perquè gaudeix “molt” d’una feina que li “encanta“. Els directors confien en ell per donar-li personatges difícils i encara no s’ho creu: “A vegades m’avorreixo moltíssim de mi mateix, però intentaré que duri”. No sempre ha estat actor, de fet, ja que ha tingut moltes més feines abans de poder guanyar-se la vida d’això. L’intèrpret ha deixat amb un pam de nas al presentador quan ha començat a enumerar tots els llocs on ha treballat. Ell que no va ser bon estudiant, va haver de buscar-se la vida: “He treballat a una granja de xais, on els alimentava i els duia en un camió cap a l’escorxador; també he fet de pizzer, d’electricista, de rentaplats a Londres, de staff al circ de Soley de Londres, he fet de cambrer a molts llocs diferents, a menjadors d’escola…“.
També hem descobert que els seus pares van conèixer-se en una comuna de Rupià, una història ben sorprenent. El seu avi matern, el típic home de Barcelona, va comprar-se una masia al poble. Just al costat, la família paterna de l’actor va crear una comuna hippy que acabaria sent l’escenari dels inicis d’aquesta història d’amor. I, precisament, en aquesta conversa ha tret a la llum que la seva descobridora va ser la mare: “Ella, que va patir molt amb la meva joventut, va ser la primera que em va dir que podia dedicar-me al món de la interpretació“. Explica que va arribar a passar-ho realment malament, ja que tenia una voluntat “molt gran” de viure aventures i, sovint, va portar aquest desig “massa lluny”: “Sempre em posava en risc i buscava emocions fortes tota l’estona“.
Ara canalitza aquesta ànsia de dopamina en l’actuació, ja que a casa ha de mantenir-se més estable perquè és pare de dues criatures. Ara que la gran té 10 anys, pot dir que va llançar-se a la piscina de la paternitat sent “zero conscient” del que suposava: “Només tenia 26 anys i vam preveure el naixement de la Candela des de la innocència… Jo no sabia què era, allò, estava compartint pis amb cinc persones més quan ella va néixer“.
I, de tot això, a compartir una anècdota molt impactant que va tenir lloc fa només uns dies: “Estava rodant al Raval i, quan tornava en bicicleta, em vaig posar contra direcció durant 100 metres. Un cotxe dels Mossos em va fer aturar i em van escridassar preguntant-me què feia, que anava contra direcció. Li vaig dir que no em cridés, que em posés una multa però que no em cridés. El tio es va aixecar, em va agafar pel coll i vam tenir un lio heavy“. Un Enric Auquer sincer que enamorarà els fans més tafaners amb tanta informació sobre la seva vida.
