Bad Gyal ha estat escollida com la dona de l’any per la revista GQ, tot un honor que li ha donat ales per sincerar-se en una de les seves entrevistes més personals. La cantant ha tocat el cel gràcies al documental que acompanya el seu nou àlbum, La Joia, que posa la cirereta al pastís després de 22 discos de platí i 6 més d’or.
Aquest és, segurament, el seu millor moment. Se sent estimada, triomfadora i amb llibertat per mostrar-se natural en les seves cançons i aparicions públiques: “He entès que a la gent li agrada que em deixi guiar per allò que em ve de gust fer. Jo no em sento un robot i no vaig començar amb ningú controlant-me o dient-me que això seria un negoci i que guanyaríem moltíssims diners”.
La clau del seu èxit? No oblidar d’on ve: “Estar a l’estudi de gravació és una experiència blindada en la qual em sento com la noia que està a casa dels seus pares. També us dic que no és la mateixa Alba la que està 10 hores en un shooting que aquella relaxada amb la seva família mentre mengen paella”. Bad Gyal qualifica aquest àlbum com “agredolç” per a ella, ja que el procés de creació no ha estat fàcil i s’ha arribat a sentir pressionada. El que més li agrada és que té una part de dona de negocis: “Jo soc manaire des de petita i tinc sort que ara mateix soc una dona amb poder i em sento respectada pels homes“.
Bad Gyal lamenta les crítiques que rep des de fa temps
La catalana està molt orgullosa de la feina feta, ja que musicalment li encanta el resultat dels últims singles. En l’àmbit personal, però, reconeix tenir més inseguretats i inquietuds: “Em sento molt afortunada i no canviaria el meu dia a dia per res, però sí que veig que la vida adulta tal com la tenia entesa serà diferent en el meu cas. He viscut la part maca de tenir una família i un suport amb l’amor que es tenen els meus pares. Però em pregunto si això és compatible amb el tipus de vida que porto“.
Molta gent l’adora, però també n’hi ha d’altres que la critiquen sempre que poden. Com es pren ella els comentaris negatius? “A la gent li ha costat acceptar-me com a artista… més que acceptar-me, més aviat entendre’m. Faig música des de fa 8 anys i crec que les oportunitats me les han començat a donar fa un parell d’anys. Ara se m’està acceptant més a dins del pop sense renunciar a la meva identitat”.
El seu objectiu? Arribar a fer història d’alguna manera: “Sé que sona molt gros perquè la història la fa aquell que descobreix la cura del càncer. Jo canto toto, porro i cul… així que és una mica com a veure, noia, ubica’t. Però sí, em diuen que soc una reina i una deessa. Crec que he de fer moltes coses per arribar a ser icònica”.
