Àngel Llàcer mai no ha tingut manies a l’hora de compartir anècdotes i històries íntimes sobre la seva vida. En aquesta ocasió, ha aprofitat una intervenció a El matí de Catalunya Ràdio per treure a la llum per què ha passat el dia de Nadal tot sol durant vuit anys. És habitual que les famílies es reuneixin per dinar tots junts el 25 de desembre, però en el seu cas no ha estat així… bé, o sí, però sense que ell no hagi acudit a la cita. I com és això? Doncs bé, resulta que no és gaire fan d’aquestes festes nadalenques i ha fet l’impossible per evitar anar a aquest gran àpat.
“Confessaré una cosa que no he explicat mai“, ha engegat. “Jo vaig tenir un nòvio durant vuit anys, dels 40 als 48 anys. Llavors, durant aquests vuit anys, el dia de Nadal l’he passat sol perquè detesto les festes de Nadal“. L’Àngel Llàcer aprofitava el fet de tenir parella per posar-ho com a excusa. De fet, s’inventava a casa seva que aquell dia hauria d’anar a casa dels sogres i, als sogres els deia el contrari, que hauria d’anar amb els pares. I era una jugada mestra, ja que sabia com mentir.
Com ho feia l’Àngel Llàcer per evitar anar al dinar familiar del dia 25 de desembre?
La mecànica era la següent, ella trucava a la Mariona -que era la mare de l’Enric, la seva parella- i li preguntava què faria per dinar. Si li deia que prepararia un pollastre farcit? Doncs ja tenia detalls per al moment que la mare li preguntés què havien dinat el dia 25: “Li deia que havia estat bé, que havíem dinat no sé què…”.
I tota aquesta enganyifa, només per evitar-se la reunió familiar del dia 25. I és que el director teatral diu que no “suportar” les festes: “Jo l’únic que feia era estar a casa sol i gaudia d’un dia en la solitud“. Quan el presentador li ha preguntat si es posava música trista mentrestant, l’Àngel s’ha indignat: “No, però és que jo era feliç“.
Aquesta història ha servit per posar sobre la taula el tema de la soledat i, sobretot, la soledat no desitjada. En aquests dies de les festes de Nadal, és encara més dur trobar-te sol si no és això el que vols. La Judit Mascó ha fet un al·legat de reflexió sobre aquest tema: “La solitud desitjada, a vegades, també és un plaer per descansar, desconnectar de la família, la panxa plena, el consumisme, d’excessos… I, en canvi, la soledat no desitjada és molt trista especialment en aquests dies i ho hem de recordar perquè potser és una cosa que no tenim en compte i per molta gent aquests són els dies més tristos de l’any“.
