Alejandro Sanz ha presentat, aquesta setmana, el documental que han preparat sobre la seva vida. Convertit en un dels cantants espanyols més exitosos i internacionals des de fa unes quantes dècades, la legió de fans que ha congregat està entusiasmada amb aquest exercici de transparència que permetrà conèixer la seva faceta més personal. A Cuando nadie me ve, l’artista se sincera sobre els millors i pitjors moments d’una vida que ha intentat mantenir allunyada de les revistes del cor el màxim possible. No sempre ho ha aconseguit, però ara trenca del tot amb l’hermetisme que mantenia.
El fragment més impactant que s’ha filtrat, fins ara, tracta sobre els mals moments que va viure durant el seu matrimoni amb Jaydy Michel. L’actriu mexicana, amb qui va sortir durant vuit anys i amb qui va tenir la seva filla Manuela, protagonitza un dels episodis més crus de la seva trajectòria.
Alejandro Sanz ha reconegut públicament que ha caigut “en totes les temptacions” i que ha travessat una depressió profunda. La fama li ha comportat també coses negatives, com a tants altres cantants famosos: “Ningú no et diu que, quan somies, hi ha un deure i que hi haurà coses que hauràs de sacrificar”. Per exemple, en aquest documental recorda el mal moment que va patir després de la boda amb Jaydy Michel quan ell es trobava en el pic més alt de la seva carrera.
Alejandro Sanz dona detalls de la desesperació que sentia per culpa dels paparazzi
L’interès mediàtic cap a ell era molt exagerat, fins al punt que arriba a descriure’l directament com a “desproporcionat”. Els paparazzi el perseguien en tot moment i aquesta expectació va provocar-li molta angoixa: “He viscut molts moments meravellosos, però quan vam tornar de la boda a Bali vaig experimentar una revolució que va ser una autèntica bogeria”. “Els paparazzi són assetjadors professionals que es dediquen a això, que se saltaven semàfors i pujaven a escales per fer-nos fotos a dins de casa. Ens han amenaçat i també insultat, jo no donava crèdit al que eren capaços de fer”, etziba.
Aquella persecució va afectar-lo moltíssim, pel que explica ara, i deixa clar que creu que hauria d’estar “prohibit” i que hauria de considerar-se “il·legal”: “Va ser molt dur. Em queien trossos de cabells i em sortien calbes de l’estrès que em provocaven”. Alejandro Sanz recorda aquell moment de fama exagerada com una situació totalment “fora de control”.
Ell estava “sobrepassat” i ara confessa que va arribar a preguntar-se, en la seva “desesperació”, com podia liquidar aquells fotògrafs: “Vaig contractar dos nois vestits de pollastres i els vaig enviar darrere d’aquells paparazzi. Els perseguien a ell i a la seva dona tots els dies, fins que van adonar-se’n i va funcionar perquè la dona li va dir a un d’ells que havia d’escollir entre el pollastre o ella”.
Un Alejandro Sanz que es mostra molt vulnerable en aquest documental, en el qual incideix molt en els problemes de salut mental que ha arrossegat en aquests anys de carrera. Per exemple, hi ha un moment en què diu que la línia entre estar bé i malament ha estat sempre “molt fina”, en el seu cas. De fet, els seus fans podran sentir-lo reconèixer que escriu millor quan té “ferides“, que ha acabat entenent que no sap “res” de l’amor o que mai no ha sabut compaginar la feina amb la paternitat: “Els anys dels teus fills és un temps que no recuperes“, lamenta. Tot un seguit de confessions que poden fer triomfar aquest projecte de l’artista.
