Andrés Iniesta sempre serà recordat com un dels jugadors del Barça més estimats. L’expectació mediàtica sobre ell va disminuir moltíssim des que marxés a viure al Japó, país en el que viu amb la seva dona Anna Ortiz i els quatre fills que tenen en comú. Precisament ella és la protagonista de la premsa aquests darrers dies, ja que ha sorprès tothom en publicar un llibre molt personal en el que revela algunes anècdotes molt íntimes sobre el seu matrimoni. Per tal de fer-ne promoció, ha concedit una entrevista a Vanitatis en la que reconeix que és molt feliç després d’haver viscut moments realment complicats: “Mai no m’havia plantejat escriure un llibre, però sempre he estat una gran lectora i respecto moltíssim la professió. M’ho van oferir i vaig sentir molta il·lusió. Estic superagraïda per aquesta oportunitat, la que m’ha ajudat a conèixer una part de mi mateixa que estava oculta”.
En aquesta mena de diari personal se sincera, com dèiem, sobre alguns dels pitjors moments de la seva vida. Segurament el més dolorós va ser l’avortament que va patir fa uns anys, quan va perdre el nadó als set mesos d’embaràs: “Vaig explicar-ho públicament sense cap objectiu, només per explicar qui sóc. Sóc la dona d’Andrés Iniesta, però també sóc dona, mare i moltes més coses. Tots tenim experiències que defineixen com som i per això parlo de la maternitat, que és molt maca però també té coses que la gent no acostuma a revelar”.
“No tots els embarassos són macos. Andrés i jo vam patir un avortament i ha estat a pitjor experiència de la meva vida. Ens va descol·locar tota la nostra vida… Sé que molta gent ho ha viscut i compartir-ho m’ha servit, perquè no és fàcil superar una cosa així. Per molta feina que facis i per molt que ho haguem superat, és una cosa que sempre està allà. L’única cosa que em dona satisfacció i em permet ser feliç és saber que el nostre angelet està allà ben cuidat”, afegeix.
Assegura que aquella experiència va impedir-li gaudir dels embarassos de la mateixa manera: “Et crea cicatrius que són difícils de curar… En el primer embaràs no saps res, però quan ja tens tanta informació com en el meu cas (vaig perdre’l en el meu segon embaràs) estàs molt més nerviosa en els següents. Jo sempre dic que no gaudeixo fins que ha passat el part i tinc el bebè als braços”.
Andrés Iniesta va patir una depressió bastant seriosa, un tema del que també ha volgut parlar Anna en el seu llibre: “Quan veus que algú pateix, intentes posar bona cara. Ara bé, això és molt difícil… Afecta a tothom, sobretot al principi quan no comunica. No estem preparats per afrontar-lo perquè no som experts en salut mental i no tenim informació al respecte. Al final el que vam fer va ser estar al seu costat. Ens vam limitar a acompanyar-lo. Vam saber com actuar quan ell va començar a verbalitzar què li passava. Aquella experiència es va convertir en un aprenentatge de la vida”.
